Resultats de la cerca

Les cèllules solen ésser uninucleades i presenten nombrosos plasts parietals, que contenen clorofilla a i b , carotens i ficoxantina, La membrana cellular és de cellulosa i d’algina Com a substàncies de reserva hi ha olis, manitol i laminarina, però mai no hi ha midó Presenten alternança de generacions Les cèllules reproductores zoòspores i zoogàmetes són fusiformes i tenen dos flagels desiguals

Com a pigments tenen clorofilla, xantofilles i carotens Com a material de reserva no presenten mai midó, sinó lípids i un polisacàrid crisolaminarina La reproducció asexual té lloc mitjançant zoòspores o aplanòspores La reproducció sexual és per isogàmia, per heterogàmia o, més rarament, per oogàmia Les cèllules mòbils tenen dos flagels desiguals, un dels quals és barbulat La majoria són dulciaqüícoles Comprèn, entre altres, els ordres de les vauquerials, de les xantococcals, de les xantomonadals i de les xantotricals

A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i de midó…

Són individus unicellulars, uninucleats, generalment mòbils, proveïts de dos flagels desiguals situats gairebé sempre en dos solcs, un dels quals encercla el cos equatorialment, i l’altre hi és perpendicular Generalment presenten una membrana de secreció cellulòsica, anomenada teca , que moltes vegades és dividida en plaques, sovint reticulades, unides per sutures La divisió és gairebé exclusivament per divisió longitudinal Presenten plasts laminars, superficials, sovint agrupats, de colors diversos Contenen clorofilles a i c , xantofilles i carotenoides, i també midó i lípids La…

N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures

La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals Rchinensis, Rodorata, Rmultiflora i Rwichuraiana , de l’Àsia oriental, Rmoschata i Rfoetida , de l’Àsia occidental, i Rgallica , d’Europa Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres El roser agrest Ragrestis , d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa El roser alpí Rpendulina , sovint baix,…

Creix en pradells d’anuals, sobre sòls silicis