Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dità
Botànica
Arbre de la família de les apocinàcies, de fulles el·líptiques i flors blanques reunides en espigues terminals propi de les Filipines; l’escorça, rica en un alcaloide (ditaïna), és emprada com a febrífug.
anyil
Botànica
Gènere d’arbusts propis de països tropicals, de la família de les papilionàcies, de fulles imparipinnades.
D’algunes espècies I tinctoria, I suffruticosa, etc hom extreu la substància colorant dita indi o anyil/> Altres espècies de flors rosades o purpúries són conreades com a ornamentals
clívia
Clívia ( Clivia miniata )
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies de fulles cintiformes, de la família de les amaril·lidàcies, que neixen de la base, i inflorescències de flors generalment de color taronja.
Són plantes amb un gran nombre d’híbrids, sempre verdes, que viuen bé en llocs ombrejats, i que tenen gran interès en jardineria, sobretot l’espècie C miniata —la clívia pròpiament dita— i la C nobilis , originària del sud d’Àfrica
calabruixa
Botànica
Gènere de petites plantes bulboses, de la família de les liliàcies, de flors blaves o violades, en raïm terminal, molt freqüent als marges de camins, conreus i pasturatges secs.
La calabruixa grossa o allassa blava M comosum fa de 20 a 50 cm d’alçada i té les flors llargament pedicellades i inodores la calabruixa petita dita també clau de Nostre Senyor M neglectum fa només de 10 a 30 cm i les flors, d’olor de pruna, tenen el pedicel curt o són sèssils
apocinàcies
Botànica
Família de contortes integrada per uns 180 gèneres que comprenen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies perennes o llenyoses, sovint enfiladisses, la majoria de les quals són intertropicals, bé que algunes arriben a la regió mediterrània i àdhuc a l’Europa mitjana.
Presenten fulles enteres, oposades flors regulars, hermafrodites, sovint ben grosses, de color blanc, molt oloroses, agrupades en inflorescències cimoses L’ovari és superior, bicarpellar amb un o dos lòculs, cadascun dels quals té de dos a nombrosos òvuls anàtrops El fruit en dos follicles és una baia o càpsula Força espècies són proveïdes de tubs lactífers, generalment amb substàncies tòxiques d’altres, concretament d’algunes llavors, se n'extreuen glucòsids cardíacs Les apocinàcies són utilitzades com a plantes ornamentals i com a productores de làtex Apocinàcies més…
campetx
Botànica
Petit arbre espinós, de la família de les cesalpiniàcies, de fulles paripinnades i flors grogues agrupades en raïms.
Els troncs, sovint formant feix, rugosos, tenen el duramen vermell brunenc a causa de la substància colorant que contenen, l’hematoxilina Originari de Mèxic Campeche, és conreat a les Antilles, a les Índies orientals i al nord d’Amèrica del Sud La fusta dita palo de Campeche , molt dura, negrosa, té aplicació en ebenisteria, en la confecció de parquets, etc, i havia també estat utilitzada directament com a tint el seu comerç amb Europa fou molt important, especialment al s XVIII hom en troba sovint com a càrrega dels vaixells catalans de la carrera d’Amèrica L' extret de campetx , que hom…
coronil·la
Botànica
Gènere de plantes anuals o perennes, de la família de les papilionàcies, sovint arbustives, de fulles compostes imparipinnades, flors grogues agrupades en ramells de forma de corona i fruits en loment.
La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra baixa, en brolles…
tronc
Troncs d’arbre talats i apilats
© Radu Razvan - Fotolia.com
Botànica
Porció de la dita part de l’arbre tallada per a servir de combustible, d’element de construcció, etc.
bufalaga
Botànica
Gènere de mates o petits arbusts, de la família de les timeleàcies, de fulles grisenques o esgrogueïdes, perennes, i flors menudes, poc vistoses, generalment grogues, agrupades a l’extrem de les tiges o solitàries a l’axil·la de les fulles; tenen fibres sedoses tot al llarg de les tiges, sota l’escorça.
La bufalaga hirsuta anomenada també pala marina o palmerina T hirsuta té les fulles menudes, corbades, blanques i hirsutes pel dret, i verdes i glabres pel revers, les branques penjants i les flors agrupades es fa a les platges i als arenys litorals i també als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes La bufalaga tintòria dita també badaolles T tinctoria , de fulles primes i rígides i flors solitàries, té les tiges peludes i, a l’extrem, fulloses amplament difosa —amb l’excepció de la varietat nivalis , exclusiva dels Pirineus—, és característica de la brolla de…
paracorol·la
Botànica
En certes flors, conjunt d’apèndixs laminars dels pètals, que formen una corona o falsa corol·la dins la corol·la pròpiament dita.