Resultats de la cerca

Típicament el seu nucli es divideix, i produeix una espora per gemmació, fora del coll Per repetició indefinida d’aquest procés s’originen rosaris de conidis

Pot atènyer una gran llargària, és revestit per la intina i a les angiospermes conté, en la part terminal, el nucli vegetatiu i el nucli generatiu, el qual es divideix en dos nuclis espermàtics

Primerament consta d’una sola cèllula, la qual es divideix tres vegades i origina vuit enèrgides Correspon al gametòfit femení i és homòleg successivament de la macròspora i del protallus dels pteridòfits heterosporis A l’extrem més pròxim al micròpil es troba l' ovocèllula , acompanyada de dues sinèrgides a l’extrem oposat es troben tres antípodes , i a la part central hi ha dos nuclis polars , que posteriorment s’uneixen en un nucli secundari

Presenten un estrenyiment equatorial que divideix el cos en dues meitats simètriques Tenen dos cloroplasts, un a cada meitat, acompanyats de pirenoides La reproducció és per divisió directa És rara la reproducció sexual per conjugació La forma dels diversos gèneres és variada de mitja lluna Closterium , estrellada Micrasterias , lobulada Cosmarium , etc En alguns casos, i particularment en Closterium , als extrems del cos hi ha un vacúol amb petits cristalls de sulfat càlcic en continu moviment Són pròpies sobretot d’aigües oligotròfiques i àcides, com ara les de les torberes…

Caracteritzada per l’embrió amb dos cotilèdons, l’arrel axonomorfa originada a partir de la radícula, la tija amb feixos vasculars oberts i disposats en anell i amb una capa de càmbium, el creixement secundari en l’arrel i en la tija, les fulles peciolades i de nervadura pinnada o palmada i les flors típicament pentàmeres o tetràmeres Hom les divideix en dialipètales , amb flors de periant amb dos verticils i de pètals separats, i monoclamídies o apètales , amb flors de periant doble i de pètals soldats Una altra subdivisió és en arquimídies , que comprenen les dialipètales i les…

En els arbres, hom anomena branques especialment les parts que arrenquen del mateix tronc besses, cimals, o branques mestres i les que arrenquen d’aquestes, branques de tercer, quart, etc, ordre, cada vegada més primes brancons, branquells i branquillons