Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
ranuncle
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, terrestres o aquàtiques, de la família de les ranunculàcies, de fulles dividides o enteres, de flors grogues, blanques o rosades, ordinàriament solitàries, i de fruits en plurinúcula.
El ranuncle asiàtic o francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac, Rtricophyllus…
ceratofil·làcies
Botànica
Família de ranals integrada per un sol gènere (Ceratophyllum) que aplega una trentena d’espècies herbàcies submergides, mancades d’arrels, de distribució cosmopolita.
Presenten fulles dividides, verticillades, i flors petites inconspícues són plantes hidrògames
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms
coral·linàcies
Botànica
Família d’algues vermelles, la més important de l’ordre de les criptonemials.
Comprèn espècies molt calcificades, de coloracions blanquinoses o rosades, que formen crostes vora el nivell on baten les ones Lithophyllum, Lithothamnium o bé frondes rectes amb moltes ramificacions dividides en articles corallines, Jania , etc Són pròpies de mars calentes o temperades
cícade
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les cicadàcies, amb aspecte de palmera que comprèn unes 16 espècies, pròpies de la zona tropical compresa entre Madagascar i la Polinèsia.
Posseeixen un estípid subllenyós i fulles pinnades dividides en segments uninervis, verdes tot l’any Són plantes dioiques, les mascles amb estròbils d’estams revestits inferiorment pels sacs pollínics, i les femelles amb fulles carpellars pinnatipartides i llanoses que, a la part basal, presenten de 2 a 6 primordis seminals Algunes espècies són plantades com a ornamentals, especialment C revoluta
artemísia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les compostes, perennes i erectes que creixen fins a 1 m d’alçada.
Presenta fulles alternes, ordinàriament molt dividides, de color verd fosc i revers amb borrissol flors grogues o purpúries, capítols petits, agrupats en raïms o panícula, generalment riques en essències i en un glucòsid amarg, l’absintina Comprèn moltes espècies emprades en farmàcia, gastronomia i licoreria Viuen sobretot a les regions estepàries o àrides, però algunes espècies es fan a les comunitats ruderals, a les platges, etc S'anomena també altimira
dicksònia
Botànica
Falguera de la família de les dicksoniàcies, de port arborescent, semblant a una palmera, originària d’Austràlia i Tasmània.
Té un rizoma gruixut, que pot assolir uns 60 cm de diàmetre, i una tija vertical, de fins a 10 m d’alçada, coberta de fibres de color bru ataronjat les fulles frondes poden mesurar fins a 2 m, són arquejades i profundament dividides i surten formant una roseta al capdamunt de la tija És una espècie molt apreciada com a planta ornamental pel seu port característic i la textura de les seves fulles És cultivada a l’aire lliure en jardins temperats litorals, mentre que en zones més fredes només pot viure a l’interior
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per…
anemone
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o…
lacínia
Botànica
Cadascun dels segments estrets en què són dividides certes fulles i altres òrgans laminars.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina