Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
forsítia
Botànica
Nom de diverses espècies de Forsythia, de la família de les oleàcies, petit gènere originari d’Àsia que inclou arbusts caducifolis molt rústics cultivats als jardins europeus per l’espectacularitat de la seva florida.
Les branques són dretes o arquejades i tenen una escorça característica de color groc-verdós amb lenticelles molt marcades les fulles són oposades, de color verd fosc i de marge dentat Les flors són grans, molt vistoses, de color groc fosc i apareixen de manera molt abundant per totes les branques des del final de l’hivern fins a la primavera, abans de les fulles Les flors surten en branques de l’any anterior, per la qual cosa cal podar aquests arbusts després de la floració Són espècies molt fortes, que prefereixen situacions assolellades i que aguanten molt el fred Es poden…
aglaonema

Aglaonema (Aglaonema trewbii)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes, de la família de les aràcies, de fulles verdes variegades que integra una quarantena d’espècies procedents del SE asiàtic.
A trewbii , molt apreciada en jardineria d’interior, fa uns 25 cm d’alçada i, a l’estiu, fa flors blanques o grogues diminutes la varietat “Silver Queen” té fulles verdes espurnejades de taques argentades que fan 10-15 cm A pseudobracteum té les fulles més grans, verdes i amb taques daurades A pictum presenta les fulles ben dretes, verdes i esquitxades de taques de color crema
eucaliptus

Eucaliptus
© Xevi Varela
Botànica
Farmàcia
Gènere que comprèn unes 300 espècies d’arbres, de la família de les mirtàcies, generalment de gran alçària, oriünds d’Austràlia i de Malàisia i plantats en règim forestal en una gran part del món.
Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als Països Catalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i altres productes, com és…
avet
Avet grec
© C.I.C-Moià
Botànica
Tecnologia
Arbre monoic de capçalera cònica de la família de les pinàcies.
De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada…
trèvol

Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol estrellat Tstellatum és una…
calcida

Calcida
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, amb rizoma llarg i tiges dretes, anguloses, glabrescents, amb branques ramificades.
Les fulles són molt retallades, ciliades i espinoses al marge, i les flors, agrupades en capítols unisexuals que es reuneixen en un corimbe, tenen la corolla purpurina o blanca És una mala herba molt comuna als camps de cereals i a les vinyes, de difícil erradicació
cua de guilla

Cua de guilla
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Planta herbàcia espontània, de la família de les gramínies, d’espigues dretes i espiguetes pubescents com les tiges, les fulles i els peduncles.
bruc
Bruc boal
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbusts integrat per més de 600 espècies de plantes, de la família de les ericàcies, de fulles linears i molt menudes, tot l’any verdes, i de flors petites, generalment blanques o roses, en forma de gerreta i agrupades en ramells.
Moltes espècies són africanes, sobretot de la regió del Cap de Bona Esperança, i d’altres viuen a la regió mediterrània sis de les quals, als Països Catalans o a l’Europa atlàntica La fusta d’algunes, sobretot la procedent de les rabasses, vermellosa, densa i fàcil de treballar, és emprada en la fabricació artesanal de pipes, tabaqueres, etc El bruc boal E arborea , o simplement bruc , és, als Països Catalans, el bruc per excellència És un arbust força alt, de tiges densament cobertes de petits pèls, i de flors oloroses, d’un blanc blavenc Es fa sobre sòls silicis de la terra baixa…
psilotals
Botànica
Ordre de psilofitòpsids integrat per plantes herbàcies perennes, arrizes, de rizomes amb rizoides, de tiges dretes i dicòtomes, i de fulles petites, esquamiformes, disposades helicoïdalment.
Els esporangis, de paret gruixuda i sense tapet, són reunits en sinangis trímers El protallus és subterrani i micorrízic, irregularment cilíndric i dicòtom, i té anteridis i arquegonis Comprèn únicament dos gèneres Psilotum i Tmesipteris i quatre espècies, pròpies de països càlids i humits
fastigiat | fastigiada

fastigiat Pollancres (Populus nigra var. italica) a l’hivern
Andreas Rockstein (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Dit dels arbres que tenen les branques dretes i acostades al tronc de manera que la capçada termina en punta, com el xiprer i el pollancre.