Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
enciam
Enciams
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, amb fulles basals grosses, de 10 a 25 cm de llarg, blanes, oblongues o ovals, i enteres o dentades.
Fa tiges floríferes de 50 a 100 cm d’alçària, amb capítols grocs N'hi ha moltes varietats, entre els quals es destaquen l' enciam escaroler o enciam francès varietat capitata , de roseta molt densa, i l' enciam llarg varietat romana , de fulles allargades De gran consum, és molt apreciat en amanides És planta d’horta vol terrenys arenosos o fangosos, humits i no gaire assolellats
enciam boscà
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal , de la família de les compostes,de tija robusta d’uns 60 a 200 cm d’alçària, de fulles ovals o pinnatífides i de capítols de color groc pàl·lid reunits en una llarga panícula.
Creix en vores de camins i en llocs incultes i pedregosos de terra alta
enciam bord
Botànica
Agronomia
Planta anual o biennal, de la família de les compostes, de 30 a 150 cm d’alçària, amb les fulles inferiors ovals i les superiors runcinades, i amb capítols agrupats en una llarga panícula piramidal.
És comuna en erms, marges de camins i de camps, etc, d’una gran part d’Europa
enciam de mar
Botànica
Agronomia
Nom donat a diverses espècies d’ulva (U. lactuca, U. thuretii, etc), algues verdes marines que formen làmines de dues capes de cèl·lules, arrissades, fixes per la base, en litorals d’aigües riques en matèria orgànica o endutes a la costa per les ones.
Riques en vitamines, són comestibles, però hom les empra més aviat com a adob
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…
compostes
Panigroc
Luigi Rignanese CalPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Família de sinandres integrada per unes catorze mil espècies d’aspecte molt divers: herbàcies anuals o perennes, arbustives, arbòries, enfiladisses.
Les flors, pentàmeres, poden ésser actinomorfes o zigomorfes sovint coexisteixen ambdues menes de flors en una mateixa inflorescència, hermafrodites o unisexuals, amb el calze substituït per pèls o per palletes que constitueixen després el villà del fruit Les flors gairebé sempre es reuneixen en capítols voltats d’un involucre d’hipsofilles estèrils El fruit és en aqueni És una família pràcticament cosmopolita i la més nombrosa de les plantes superiors Inclou moltes espècies conreades, les unes per a l’alimentació humana o per a l’explotació amb finalitats industrials, les altres en…
ulva
Aspecte general d’una ulva ( Ulva rigida
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de clorofícies, de l’ordre de les ulotricals, de tal·lus laminar ample i de color verd brillant o verd groguenc.
Habiten aigües litorals salades o salabroses riques en matèria orgànica Moltes espècies són conegudes amb el nom d'enciam de mar
ulvofícies
Botànica
Grup taxonòmic de clorobions format per algues verdes unicel·lulars, com les acetabulàries, i pluricel·lulars, com l’enciam de mar.
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
cabdell
Cabdells
Yoni Vargas (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Alimentació
Varietat cultivada de l’enciam, de la família de les asteràcies o compostes, que es caracteritza per tenir les fulles disposades en una roseta, més aviat petita, molt densa i apinyada.
Es menja en amanida En els receptaris sovint es recomana preparar-lo acompanyat d’anxoves de l’Escala i una vinagreta