Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
disseminació
Botànica
Dispersió de les diàspores de les plantes.
La disseminació tendeix a allunyar-se de la planta que les ha originades, de manera que sigui evitada la competència de la planta mare amb les plantes filles i d’aquestes entre elles anemocor, zoocor, hidrocor En algunes plantes molt especialitzades i amb un hàbitat molt limitat plantes d’esquerdes de roques, plantes de manglar, etc els mecanismes de disseminació tendeixen a assegurar que les diàspores, escasses en aquests casos, trobin un medi adequat on desenvolupar-se, immediat a la planta mare autocor
Herbari de la Universitat de Barcelona
Botànica
Herbari de la Universitat de Barcelona, que forma part del Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal.
L’any 2022 era format per més de 400000 espècimens, amb una important representació de tots els grans grups de vegetals algues, briòfits, cormòfits, fongs i líquens També allotja colleccions històriques rellevants, principalment del segle XIX, i algunes colleccions especialitzades, com, per exemple, una collecció de fruits i llavors, una collecció etnobotànica i un herbari docent És un herbari en constant creixement gràcies a l’activitat de recerca en biodiversitat vegetal dels investigadors de la mateixa universitat, i també per donacions i intercanvis amb altres herbaris del…
rodofícies
Botànica
Classe de rodòfits integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i generalment de color vermellós.
Tenen plasts vermells rodoplasts , que contenen, a més de clorofilla i de carotens, ficoeritrina i ficocianina Les parets cellulars són recobertes de mucílags a base de galactosa geloses , alguns dels quals tenen aplicacions industrials Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls corallins En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs , cèllules emmagatzemadores especialitzades Les cèllules reproductores mai no són mòbils La reproducció sexual és per carpogàmia , un tipus particular d’aplanogàmia El gametangi femení…
parènquima
Biologia
Botànica
Teixit vegetal constituït per cèl·lules vives, polièdriques i més o menys isodiamètriques, de parets cel·lulars primes i no lignificades, poc especialitzades, però que normalment han perdut la facultat de dividir-se.
Deriva generalment de meristemes primaris És el teixit més abundant en els òrgans vegetals, i per aquesta raó hom el qualifica de fonamental Els parènquimes tenen funcions molt diverses, però principalment assimiladores parènquima assimilador o clorènquima i emmagatzemadores de materials de reserva parènquimes reservants , com ara midó, proteïnes, olis, sucres i fins i tot aigua parènquima aqüífer o hidrènquima També hi ha un parènquima aerífer o aerènquima , que presenta grans espais intercellulars i facilita l’oxigenació
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…