Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
carlina
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, biennals, o perennes, de la família de les compostes, de fulles alternes o reunides en roseta basal, normalment molt espinoses, i capítols voltats de bràctees linears, grogues o més rarament purpúries, amb aspecte de flors ligulades.
Comprèn unes vint espècies cinc a Catalunya, pròpies de les regions mediterrània i eurosiberiana
butomàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per un sol gènere important (Butomus) de plantes herbàcies palustres o aquàtiques, de distribució eurosiberiana.
Presenten fulles esparses o radicals, ensiformes o peciolades, flors trímeres, actinomorfes, i fruit en follicle Hom conrea les butomàcies com a plantes ornamentals, per exemple la llinassa o jonc florit B umbellatus i els seus rizomes són comestibles
avellaner
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbret caducifoli de la família de les betulàcies, d’uns 5-6 m d’alçada, sovint més baix i d’aspecte arbustiu i d’escorça grisenca, el fruit del qual és l’avellana.
Les fulles, grans, arrodonides, amb el marge dentat i el pecíol curt, són recobertes de petits pèls i una mica aspres al tacte, i les flors, que apareixen en ple hivern, abans que les fulles, són unisexuades, les masculines reunides en aments penjants moc dels avellaners i les femenines, de llargs estams vermells safrà dels avellaners, en grups de 2 a 5 El fruit, l’ avellana , és una núcula envoltada d’un involucre foliós, de llavor, també anomenada avellana, comestible Difós per una gran part de la regió eurosiberiana, als Països Catalans es fa espontàniament sobretot a la muntanya mitjana…
caprifoliàcies
Botànica
Família de rubials constituïda per uns 18 gèneres que apleguen unes 450 espècies d’arbusts i lianes, pròpies del regne holàrtic, abundantment representades a les regions mediterrània i eurosiberiana, amb algunes espècies andines.
Presenten fulles simples o compostes, oposades, generalment mancades d’estípules Les flors són generalment pentàmeres, amb el calze reduït, amb la corolla sovint zigomorfa i generalment amb menys de cinc carpels formant el gineceu es disposen en cimes bípares, de vegades reduïdes a dues flors El fruit, molt variable, pot ésser una drupa o una baia, només rarament una càpsula Moltes caprifoliàcies, com els lligaboscs, són conreades com a ornamentals d’altres, com el saüc, ho són per tal d’obtenir-ne determinats productes d’interès industrial medulla de saüc, etc Caprifoliàcies més destacades…
balsaminàcies
Botànica
Família de gruïnals integrada per quatre gèneres que comprenen unes 550 espècies de plantes herbàcies, pròpies sobretot dels països tropicals encara que algunes espècies es fan espontàniament a la regió eurosiberiana, i d’altres són conreades com a ornamentals.
Presenten fulles alternes o oposades, dentades i sense estípules Les flors son zigomorfes hermafrodites, amb el sèpal posterior esperonat i els pètals laterals soldats almenys per llur base en dos parells tenen cinc estams d’anteres introrses, i l’ovari és superior de cinc carpels fosos, amb cinc lòculs que contenen nombrosos òvuls de placentació axillar El fruit és capsular amb dehiscència sobtada i projecció de les llavors Les espècies més conegudes de la família són la balsamina Impatiens balsamina , la balsamina salvatge o noli me tàngere Impatiens noli-tangere i la balsamina africana…