Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
septofícides
Botànica
Subclasse de clorofícies pluricel·lulars, amb tal·lus filamentós i de cèl·lules típicament uninucleades.
xantotricals
Botànica
Ordre de xantofícies de tal·lus filamentós i de cèl·lules uninucleades, amb fisoides i plasts parietals discoides.
Les parets cellulars són constituïdes per dues peces encaixades i compartides amb les cèllules contigües El gènere més comú és Tribonema
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
ulotricals
Botànica
Ordre de clorofícies integrat per algues de tal·lus filamentós o laminar, amb cèl·lules uninuclears i amb un cloroplast parietal.
Hi ha isogàmia i també reproducció asexual per zoòspores Comprèn formes marines i d’aigua dolça
molses
El cicle vital de les molses
Botànica
Classe de briòfits foliosos amb caulidis, fil·lidis i rizoides, de simetria radial i amb el protonema ben desenvolupat i generalment filamentós.
Tenen càpsules amb columella i sense elàters Hom hi distingeix els ordres de les andreeals, de les brials i de les esfagnals
rodofícies
Botànica
Classe de rodòfits integrada per algues pluricel·lulars de tal·lus filamentós o laminar, sovint d’estructura complexa i generalment de color vermellós.
Tenen plasts vermells rodoplasts , que contenen, a més de clorofilla i de carotens, ficoeritrina i ficocianina Les parets cellulars són recobertes de mucílags a base de galactosa geloses , alguns dels quals tenen aplicacions industrials Algunes espècies són incrustades de carbonat càlcic i tenen importància en la formació d’esculls corallins En alguns casos hi ha acumulació de iode en els ioducs , cèllules emmagatzemadores especialitzades Les cèllules reproductores mai no són mòbils La reproducció sexual és per carpogàmia , un tipus particular d’aplanogàmia El gametangi femení carpogoni…
haptonema
Botànica
Apèndix filamentós característic de les algues del grup dels primnesiòfits, que serveix per a la fixació de la cèl·lula sobre qualsevol superfície.
bríides
Botànica
Subclasse que inclou la majoria de les molses típiques, amb protonema filamentós, durador, amb diverses gemmes que originen caulidis envoltats de fil·lidis, esporòfit amb seta i càpsula amb caliptra ben visible que s’obre típicament per un opercle que, en caure, deixa veure les dents del perístoma.
haptofícies
Botànica
Classe d’algues de la divisió dels crisòfits, la majoria d’aigües marines, de color groc daurat i mida sovint petita (entre 5 i 40 micròmetres), que normalment presenten un parell de flagels llargs i un apèndix filamentós, anomenat haptonema, amb el qual es fixen sobre qualsevol superfície.