Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
salze reticulat
Botànica
Nom donat a altres espècies congèneres de port nan i d’hàbitats idèntics.
cagamuja
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les euforbiàcies, del grup de les lleteroles, de tija fistulosa, robusta, erecta, de 50 a 100 cm d’alçada, de fulles lanceolades, oposades, enteres, d’inflorescències agrupades en umbel·la i de fruits en càpsula molt grossa, tricarpel·lar i llisa.
Es fa en terrenys incultes, en camps no lluny de llocs habitats
milfulles
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les compostes, de 20 a 70 cm d’alçada, de fulles molt dividides i de capítols blancs aplegats en inflorescències corimboses.
Creix en pastures i altres hàbitats oberts Oficinal, té propietats vulneràries, hemostàtiques, tòniques, etc
asprella
Asprella (Chara vulgaris)
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Nom amb què són conegudes diverses espècies d’algues del gènere cara, algues verdes d’aigua dolça calcària i estagnant (Chara vulgaris, Ch. fragilis, Ch. hispida, etc.), o d’aigua salabrosa (Ch. canescens), de tacte aspre i mala olor, trencadisses a causa de llur membrana molt calcificada.
Entre altres hàbitats, envaeixen els camps d’arròs, dels quals hom les foragita practicant l’eixugó
bufera somnífera
Botànica
Planta perenne, de la família de les solanàcies, una mica lignificada a la base, de fulles ovades, alternes i enteres, tija pilosa, que ateny 1 m d’alçada, i petites flors campanulades, agrupades a les axil·les de les fulles; el calze és acrescent fins a envoltar el fruit, que és una baia vermella i que fou emprat antigament en medicina popular com a somnífer suau, febrífug i vermífug.
És planta ruderal, que es fa vora murs, ruïnes i llocs habitats a la part meridional de la regió mediterrània fins a l’Ebre i a les Illes Balears
droseràcies
Botànica
Família de parietals integrada per uns quatre gèneres que apleguen unes 80 espècies de plantes perennes insectívores, pròpies de torberes i aiguamolls (hàbitats pobres en nitrogen), de distribució cosmopolita.
Presenten fulles proveïdes de llargs pèls glandulosos flors regulars, hermafrodites, generalment pentàmeres, i fruits capsulars Algunes espècies de droseràcies dròsera es cultiven com a plantes ornamentals Droseràcies més destacades Dionaea muscipula dionaea Drosera rotundifolia dròsera , herba de la gota
Josep Vigo i Bonada
Botànica
Botànic.
Catedràtic emèrit de botànica de la facultat de biologia de la Universitat de Barcelona S'ha dedicat sobretot a l’estudi de la flora i la vegetació dels Pirineus orientals Ha impulsat un projecte de banc de dades de la flora catalana i ha treballat en la cartografia de la vegetació i dels hàbitats de Catalunya Coordina a l’IEC el programa «Flora i cartografia de les plantes i la vegetació» Entre els seus treballs figuren Notas sobre la vegetación del valle de Ribas 1968, La vegetació del massís de Penyagolosa tesi doctoral, 1968, Notes sur les pelouses subalpines des Prépyrénées…
biodiversitat vegetal
Botànica
Paràmetre ecològic que indica la riquesa d’espècies vegetals d’un ecosistema.
L’activitat de l’home, especialment al s XX, ha estat tan forta que la biodiversitat començà a minvar de forma espectacular Les vies de comunicació, la desforestació, la introducció d’espècies exòtiques i els monocultius, entre d’altres, són activitats que repercuteixen en una pèrdua de la biodiversitat El transport d’espècies per causes antròpiques fa desaparèixer les barreres biogeogràfiques i, com a resultat, es produeix una barreja global que elimina l’aïllament, una de les fonts principals que generen biodiversitat Cada cop més hi ha una preocupació global per la conservació de la…
edogoni
Botànica
Gènere d’algues clorofícies filiformes (Oedogonium), d’hàbitats principalment dulciaqüícoles, que produeixen unes zoòspores, anomenades andròspores, que s’adhereixen sobre l’oogoni o una cèl·lula adjacent i originen directament una petita planta masculina rudimentària.