Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ascogènesi
Botànica
Procés propi dels ascomicets que condueix a la formació de l’asc.
Comprèn una reproducció sexual per tricogàmia i plasmogàmia i després una fase d’hifes ascògenes binucleades, al final de la qual es completa la unió dels nuclis, just abans de la constitució de l’esporangi anomenat asc
escleroci
Botànica
Conjunt d’hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora.
Sol ésser ric en substàncies de reserva i capaç de romandre durant molt de temps en l’estat de vida latent És una forma d'abiosi fúngica Els esclerocis més típics són els del sègol banyut
plectènquima
Botànica
Fals teixit format per hifes o filaments de cèl·lules entrellaçats o units per una massa gelatinosa.
És present en certes rodofícies i en els esporocarps dels fongs superiors
perífisi
Botànica
En les pirenomicètides i en les uredinals, cadascuna de les hifes estèrils que revesteixen el coll d’alguns peridis.
estroma
Botànica
Massa compacta formada per l’aglomeració d’hifes, freqüent en els ascomicets i els basidiomicets, sobre la qual es formen espores o esporocarps.
himeni
Botànica
Capa de cèl·lules esporògenes (ascs o basidis) i de cèl·lules o hifes estèrils, implantades en general perpendicularment a la superfície d’un estroma.
L’himeni dels ascomicets i dels ascolíquens comprèn ascs i paràfisis filiformes de llargada equivalent, i el seu color depèn del de l’àpex de les paràfisis i dels ascs epiteci L’himeni dels basidiomicets comprèn, a més dels basidis, paràfisis curtes unicellulars en realitat, basidíols i sovint cèllules allargades, de mida molt superior, els cistidis
dicari
Botànica
Disposició que adopten en juxtaposar-se els dos nuclis dels gàmetes després de la plasmogàmia en les hifes dels micelis dels ascomicets i els basidiomicets
.