Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
fil·lidi
Botànica
Òrgan laminar de les plantes inferiors, especialment dels briòfits, que sembla una fulleta.
Heinrich Anton de Bary
Botànica
Botànic alemany, professor a Friburg (1859) i Estrasburg (1872).
Féu estudis importants sobre l’organització, el desenvolupament i la patologia dels vegetals inferiors, especialment dels fongs Introduí el terme simbiosi
zooglea
Biologia
Botànica
Massa de bacteris o d’algues inferiors aglutinats pel mucílag de les seves membranes inflades.
Pierre-Augustin-Clément Dangeard
Botànica
Micòleg francès.
S'especialitzà en l’estudi dels protoctists, en particular dels fongs inferiors Estudià la reproducció sexual dels fongs i els líquens entre el regne vegetal i l’animal en el món dels organismes unicellulars Descobrí el vacuoma de les cèllules vegetals Escriví Recherches histologiques sur les uredinées i Reproduction sexuelle des ustilaginées
Ferdinand Julius Cohn
Botànica
Botànic i citòleg alemany.
Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies
agrella

Agrella
BioImages (cc-by-nc-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les poligonàcies, perenne, d’una alçada màxima d’uns 40 cm.
Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera
progimnospermes
Paleontologia
Botànica
Grup de vegetals fòssils que, segons que sembla, són la transició entre els pteridòfits inferiors i les gimnospermes.
inicial
Botànica
Cèl·lula embrionària que, mitjançant divisions successives, actua com a agent principal de la creixença d’òrgans de vegetals inferiors.
membrana cel·lulòsica
Botànica
Embolcall extern, més o menys rígid i gruixut, propi de les cèl·lules vegetals típiques.
És present a quasi totes les plantes, a excepció d’algunes flagellades, d’alguns fongs inferiors i, en general, de les zoòspores i els gàmetes La composició química de la membrana cellulòsica és molt constant, a excepció dels fongs i de molts bacteris els components majoritaris són la cellulosa i les substàncies pèctiques, juntament amb altres polisacàrids menys abundants, com l’hemicellulosa, les gomes, els mucílags i els àcids poliurònics En els fongs el component principal és la quitina Els bacteris presenten una gran diversitat de composició, puix que, a més dels components…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina