Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
geòfit
Botànica
Planta les gemmes de la qual passen els períodes desfavorables (hivern, estació seca, etc) sota terra.
Els geòfits constitueixen una forma biològica, bé que inicialment foren són inclosos en els criptòfits criptòfit
cianel·la
Botànica
Cianòfit endosimbiòtic.
Les cianelles són freqüents en les cèllules d’alguns cloròfits, i havien estat confoses inicialment amb cloroplasts Però llur composició en pigments, que els dóna una coloració glauca grisosa, i llur independència genètica permeten de reconèixer-les com a algues blaves
Wilhelm Hofmeister
Botànica
Botànic alemany.
Inicialment autodidacte, descobrí l’alternança de generacions en molses i falgueres i descriví el desenvolupament embrionari de les fanerògames Unificà també la concepció de la reproducció dels vegetals i establí les bases d’una classificació filogenètica en fer paleses les relacions entre molses, falgueres, gimnospermes i angiospermes
campanulàcies

Flors de campaneta xinesa (Platycodon grandiflorus)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de sinandres constituïda per unes 1.200 espècies de plantes generalment herbàcies o sufruticoses, rarament alguna de llenyosa, herbes, mates i arbusts.
Són pròpies de les regions temperades de l’hemisferi nord, especialment d’Europa i d’Àfrica del nord, amb alguns representants a l’hemisferi sud Presenten fulles alternes, mancades d’estípules Les flors són generalment hermafrodites, actinomorfes o zigomorfes, pentàmeres, de vegades gairebé dialipètales tenen les anteres dels estams inicialment connivents o soldades, i l’ovari ínfer format per dos o cinc carpels el fruit és generalment una càpsula, rarament una baia Moltes tenen interès ornamental
fitocrom
Biologia
Botànica
Pigment responsable de les respostes dels vegetals al fotoperíode.
És una cromoproteïna, d’estructura proteica molt poc coneguda, i el grup prostètic és una cadena tetrapirròlica oberta Quan el pigment absorbeix llum d’una longitud d’ona de 660 nm roig, no hi ha absorció a 730 nm infraroig, mentre que si l’absorció és màxima a 730 nm quasi no hi ha absorció a 660 nm Això vol dir que hi ha dues formes d’aquest pigment molecularment diferents En illuminar amb llum de 730 nm, la concentració de molècules de pigment sensibles a aquesta longitud d’ona disminueix parallelament a l’augment de la concentració de les sensibles a 660 nm S'esdevé semblantment quan rep…
civada

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
taronja
Taronges
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit comestible del taronger, de forma rodonenca, ovalada o periforme, de mida variable i compartimentat interiorment en grills.
L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots…
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…
fotosíntesi

Mecanisme de fotosíntesi que es produeix en la fulla d’una planta
© Fototeca.cat
Biologia
Botànica
Conjunt de reaccions que realitzen diversos protocarionts (cianofícies i alguns bacteris) i totes les plantes verdes per tal de sintetitzar composts orgànics, mitjançant l’energia lumínica, a partir del diòxid de carboni i d’una substància (generalment l’aigua) capaç de cedir hidrogen.
La fotosíntesi té lloc gràcies a l’existència de pigments específics en els cloroplasts bacterioclorofilla i clorofilles a, b, c, d i e com a pigments principals, i carotens i ficobilines com a accessoris, capaços d’absorbir l’energia i de transmetrela a la clorofilla Les molècules de pigment amb capacitat de transformar l’energia lumínica en energia química constitueixen els centres de reacció Moltes molècules de pigment només transporten l’energia absorbida fins al centre de reacció i constitueixen una pantalla La fotosíntesi El conjunt centre de reacció-pantalla és anomenat unitat…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’…