Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
cromatoplasma
Botànica
Part perifèrica del citoplasma de les esquizofícies, on hi ha els pigments assimiladors.
D’estructura molt rica en làmines, correspon segurament a un sol cloroplast parietal
pinetella
Botànica
Nom donat al pinetell quan és parasitat per l’ascomicet Hypomices lateritius
.
A causa d’aquest parasitisme, les làmines desapareixen i són reemplaçades per un tel blanquinós, la forma s’altera, la carn s’endureix i el gust millora Són molt apreciades pels boletaires
cutlèria
Botànica
Gènere d’algues brunes marines, de l’ordre de les cutlerials, en forma de làmines laciniades, dicòtomes.
Llur esporòfit, petit i reptant, fou considerat una altra alga Aglaozonia
higroforàcies
Botànica
Família d’agaricals amb làmines gruixudes, ceroses i espaiades, amb basidis llargs, sense vel parcial, i amb l’esporada blanca.
Higroforàcies més destacades Hygrophorus agathosmus mocosa perfumada Hygrophorus caqprinus llenega llarga Hygrophorus conicus pixaconill Hygrophorus dichrous llenega , bromosa, llenega negra, llenegall, llenegall negre, mocosa negra Hygrophorus eburneus mocosa blanca , llenega blanca, llenegall blanc Hygrophorus limacinus llenega negra Hygrophorus penarius escarlet blanc Hygrophorus russula carlet , carlet vermell, escarlet vermell Hygrophorus turundus cameta de perdiu
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
centroplasma
Botànica
Regió central del citoplasma de les cianofícies desproveïda de làmines fotosintetitzadores i que, per tant, apareix de color més clar al microscopi òptic.
cutina
Botànica
Substància cèria que hom troba a les làmines cel·lulòsiques externes de les parets epidèrmiques gruixudes a la part aèria de les plantes (amb excepció dels pètals).
La cutina es forma amb intervenció d’oxidases per polimerització d’àcids grassos
esquizofícies
Botànica
Classe de microorganismes protocariòtics d’organització semblant a la dels bacteris; generalment són més grossos i van proveïts de clorofil·la concentrada sobre làmines situades a la part perifèrica del citoplasma (cromatoplasma), la qual cosa els permet de fer la fotosíntesi completa.
La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…