Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
electroforesi
Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…
anemocor | anemocora
Botànica
Dit de les plantes que disseminen llurs gèrmens mitjançant el vent.
Les diàspores, generalment llavors o fruits, d’aquestes plantes, o bé són petites, com en les orquídies, o bé porten apèndixs ales, plomalls que retarden la caiguda i faciliten el transport pel vent
camèlia
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les teàcies, de fulles verdes tot l’any, alternes, coriàcies i de flors sèssils grans de 5 a 7 sèpals i de 5 a 9 pètals soldats, que comprèn unes 10 espècies nadiues de l’Àsia tropical i subtropical, algunes de les quals foren introduïdes a Europa a partir del s XVIII.
Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la Xina, és un…
capferrada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que fa de 30 a 50 cm d’alçària, amb fulles lirades o pinnatipartides de color verd cendrós, i flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós, revestit per bràctees flanquejades per un apèndix punxegut i ciliat.
Els fruits són aquenis Creix en camps de cereals i a llurs marges, a la regió mediterrània
abútilon
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, arbustives o arbòries, de la família de les malvàcies, pròpies de països càlids.
L’ A striatum i altres congèneres originaris del Brasil són cultivats com a ornamentals per llurs grans flors vermelloses
barocor | barocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals es desprenen i cauen a terra pel propi pes en esdevenir madures.
Sovint així en moltes rizoforàcies aquestes diàspores consisteixen en petites plàntules que claven llurs arrels a terra en caure
ciclantàcies
Botànica
Família d’espadiciflores integrada per unes 50 espècies, amb aspecte de lianes o de petites palmeres de fulles llargament peciolades, amb flors unisexuals disposades alternativament en una espata simple i fruits bacciformes.
Són plantes pròpies dels països intertropicals d’Amèrica Cal esmentar entre llurs espècies la palmera de Panamà Carludovica palmata , usada en la fabricació de barrets
edogonials
Botànica
Ordre de clorofícies pluricel·lulars i filiformes.
Llurs cèllules són uninucleades, presenten un plast parietal perforat i amb molts pirenoides, i es divideixen intercalarment La reproducció sexual és per oogàmia Són pròpies d’aigua dolça