Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
anabena
Botànica
Gènere de cianofícies, de l’ordre de les hormonogals, que formen filaments amb heterocists com els dels nòstocs, però de vida planctònica.
Poden originar masses a la superfície de l’aigua, anomenades flor d’aigua, i fixar nitrogen de l’aire
epidometria
Botànica
Mesurament i estudi de les lleis de creixement dels arbres i de les masses forestals.
orquidàcies
Orquidàcies, Ophrys scolopax
© Fototeca.cat
Botànica
Família d’orquidals constituïda per plantes herbàcies perennes —a vegades lianoides—, terrícoles, saprofítiques o epifítiques, sovint bulboses i sempre micoríciques.
Les fulles són enteres i més o menys vaginants a la base, o bé hi són reduïdes a esquames en les espècies saprofítiques Les flors, disposades en raïm, són zigomorfes, epígines i habitualment hermafrodites, i consten de sis peces periàntiques disposades en dos verticils La peça mitjana del verticil intern, anomenada label , és de forma diferent i més grossa, i en molts casos presenta un esperó Les anteres i els estigmes són concrescents i formen el ginostem Generalment hi ha un estigma mitjà en forma de bec, que rep el nom de rostel El pollen es presenta aglutinat en masses anomenades…
relascopi
Botànica
Física
Dendròmetre per a mesurar diversos paràmetres dels arbres i de les masses forestals com ara l’àrea basal, el diàmetres o les alçàries.
dendrometria
Botànica
Ciència que estudia la mesura de les dimensions dels arbres, la forma, i l’estimació del volum i del creixement dels arbres i les masses forestals.
auró
Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…
zignemals
Botànica
Ordre de zigofícies constituït per algues filamentoses i viscoses, de cèl·lules uninucleades, amb cloroplasts en forma de cinta helicoidal (Spirogyra), de placa (Mougeotia), de dues masses estrellades (Zygnema), etc.
La reproducció asexual és per fragmentació dels filaments, i la reproducció sexual és per conjugació En el cas de conjugació de dos filaments, hi ha copulació escalariforme , amb formació de tubs copuladors entre cèllules pròximes, a través dels quals els gàmetes d’un filament passen a fecundar els de l’altre En el cas de conjugació de dues cèllules contigües d’un mateix filament, hom parla de copulació lateral Després de la fecundació es formen zigots envoltats de membranes protectores, els quals romanen en estat letàrgic Habiten les aigües dolces o, rarament, les salabroses, i sobretot…
bàlsam de Tolú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut de l’arbre Myroxylon balsamun
, papilionàcia de l’Amèrica Central; es presenta en forma de masses toves, sòlides i trencadisses, que s’estoven naturalment i adopten la forma del recipient que les conté.
Es aromàtic i de gust agradable, soluble en alcohol i insoluble en aigua, tot i que li comunica l’olor i el gust Els seus principis actius són els mateixos que els del bàlsam del Perú, però predominen l’àcid cinàmic i els components resinosos és emprat com a anticatarral en forma de xarop o de píndoles
alga
alga verda marina ulva o enciam de mar (Ulva lactuca)
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists.
Les algues presenten formes i colors variats, amb diferències tan acusades que fins i tot pertanyen a regnes diferents Els cianòfits , o algues blaves, són organismes procariotes que comparteixen amb els bacteris el regne de les mòneres Les dimensions poden oscillar des d’un micròmetre fins a 60 m de longitud De les característiques comunes, la més determinant és la presència de cloroplasts en el citoplasma cellular amb pigments assimiladors per tant, són organismes fotosintetitzadors i consegüentment, autòtrofs En els cloroplasts, a més de la clorofilla, acumulen altres pigments ficobilines…