Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
quebratxo vermell
Botànica
Tecnologia
Arbre de la família de les anacardiàcies, de fulles pinnaticompostes, de flors petites i paniculades, i de fruits en drupa.
És natural del Gran Chaco La seva fusta, de color vermell, és molt dura i resistent Forneix matèries tànniques per a l’adob de cuirs
aranyó
Botànica
Fruit de l’aranyoner.
Petita drupa d’un blau fosc, pruïnosa, de gust esmussant a causa del seu contingut en matèries tànniques, emprada en la confecció de xarops astringents Madura a final d’estiu
aspergil
Botànica
Gènere de floridures de la classe dels ascomicets, de coloració diversa, amb conidiòfors d’extrem globulós, cobert de fiàlids que produeixen rosaris de conidiòspores.
Abunden sobre matèries orgàniques en descomposició Mentre que alguns són paràsits, com Afumigatus , que causa l’aspergillosi, d’altres espècies s’usen en l’elaboració de begudes alcohòliques a base d’arròs sake, en la producció de salsa de soia i en la indústria formatgera
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és explotat per a l’…
megàspora
Botànica
A les plantes vasculars heterospòriques, espora, sovint carregada de matèries de reserva, que es forma en el megasporangi i origina un megaprotal·lus.
civada

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…
blat de moro

Inflorescència masculina (cima o fletxa) i inflorescència femenina (panotxa) embolcallada per les pellerofes tendres del blat de moro
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Gran planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, monoica, d’1 a 4 m d’alçària.
La tija o canya és dreta, nuosa, acabada en un plomall anomenat cima o fletxa , format per panícules d’espiguetes constituïdes, cadascuna, per dues flors masculines aquesta tija és plena d’una medulla esponjosa que posseeix un elevat contingut de sucre quan la planta és jove Les fulles són alternes, lanceolades, d’un verd intens, aspres, una mica ondulades al marge, i fan aproximadament 50 cm per 4 o 5 Les flors femenines s’agrupen en espiguetes biflores en les quals la flor inferior és estèril, mentre que la superior consta d’un ovari i dos llargs estils aquestes espiguetes s’ordenen en un…