Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
favó
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual molt semblant a la favera, bé que més petita, de la família de les papilionàcies.
És conreada com a planta farratgera i forneix un farratge molt nutritiu Li agraden terrenys argilosos, és molt exigent en potassa i resisteix bé el fred
oliva

Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…
avellaner turc
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les betulàcies, semblant a l’avellaner, bé que molt més alt i de capçada cilíndrica, propi de la Mediterrània oriental.
És molt conreat a Turquia per les seves avellanes
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
bàlsam

Dibuix de la flor de bàlsam
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les aïzoàcies, reptant, amb fulles allargades molt carnoses, de secció triangular, i flors vistoses, roses, vermelles o blanquinoses, amb un gran nombre de pètals, que en realitat són estams tranformats.
Originari de la regió de Ciutat del Cap, on els seus fruits comestibles figues dels hotentots són aprofitats, s’ha naturalitzat a la regió mediterrània, on, per la seva poca exigència d’aigua o de sòl bé que és sensible al fred, és molt emprat en jardins secs o que no poden ésser gaire atesos, per a embelliment i protecció dels talussos de les carreteres contra l’erosió, etc
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…
cimbidi
Botànica
Nom donat a diverses espècies del gènere Cymbidium
, de la família de les orquidàcies, originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Himàlaia fins a la Xina, el Japó i Austràlia, generalment epífites, que es cultiven com a ornamentals per les seves flors peculiars amb combinacions de colors molt diverses.
Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món
plàtan

Plàtan
© Xevi Varela
Botànica
Arbre caducifoli corpulent, de la família de les platanàcies, que pot atènyer 40 m, de capçada ampla, de l’escorça del qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma.
Té fulles palmades grosses i fruits guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle És un excellent arbre d’ombra, molt comú en parcs i passeigs, que suporta moltbé la pollució atmosfèrica Subministra una fusta de bona qualitat
connivent
Botànica
Dit dels òrgans, generalment oposats o verticil·lats, que per la base són separats i per l’extrem són en contacte o molt propers, bé que sense ésser soldats.
cresta de gall
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les amarantàcies, de fulles ovals, que ateny de 40 a 60 cm d’alçària.
Fa inflorescències terminals, en forma de cresta, de diversos colors vermell, violat, blanc i groc Es multiplica per llavor, bé que la sembra és molt delicada1
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina