Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
marquesa
Marquesa
© C.I.C.-Moià
Botànica
Planta herbàcia rizomatosa, de la família de les aràcies, de tija curta i gruixuda i fulles grans, de color verd fosc brillant, amb el pecíol gruixut i el limbe sagital o oval.
Originària de l’Àsia sud-oriental, és cultivada pel seu port i el seu fullatge com a planta d’interior en espais grans, o bé en patis i jardins ombrívols en regions càlides Necessita un sòl molt humit i ric en nutrients És una espècie extraordinàriament tòxica si es menja crua
castanya d’aigua
Botànica
Planta herbàcia aquàtica, de la família de les trapàcies, anual, d’arrels subjectes en el fang, amb fulles de dues menes (heterofíl·lia): les submergides, sèssils, linears, enteres, oposades, caduques; les flotants, peciolades, alternes, d’ample limbe dentat, pubescents pel revers i pel pecíol.
Flors hermafrodites, blanques, solitàries a les axilles de les fulles flotants Els fruits, que fan de 2,5 a 5 cm, són núcules proveïdes de 4 espines, i hom els consumeix, rostits, en determinades parts d’Àsia i Europa Viu en aigües riques en nutrients, però no gaire calcàries Als Països Catalans únicament ha estat citada en alguns estanys de l’Empordà
blat kamut
Alimentació
Botànica
Agronomia
Denominació comercial d’una varietat de blat de gra llarg i prim
pròpia d’Egipte registrada per una empresa nord-americana.
Entre altres nutrients, és ric en hidrats de carboni complexos, que aporten molta energia, i no té gaire fibra, cosa que millora la seva digestibilitat El gra conté menys proporció d’aigua que el del blat convencional, la qual cosa el fa més resistent als insectes És el blat més antic que es coneix, per tant no és un híbrid, per la qual cosa no produeix allèrgies com el blat actual
zooxantel·la
Botànica
Nom donat a certes algues unicel·lulars del grup dels cromòfits que viuen en simbiosi dins el cos d’animals pluricel·lulars (celenterats, mol·luscs) o de protozous (radiolaris, foraminífers).
Les zooxantelles són particularment abundants en els madreporaris dels esculls corallins Són els organismes que donen el seu color al corall , amb el qual estableixen una relació simbiòtica i al qual aporten nutrients L’augment de la temperatura de l’aigua del mar comporta la minva de les zooxantelles, la qual cosa deixa a la vista l’esquelet blanc de carbonat càlcic del corall, fenomen conegut amb el nom d’ emblanquiment del corall , i que n’amenaça la supervivència
paquicaule
Botànica
Dit dels arbres i els arbusts de tronc molt gruixut, en el qual s’acumulen reserves d’aigua i de nutrients.