Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
papilionaci | papilionàcia
Botànica
Dit de la corol·la dialipètala, zigomorfa, pentàmera i de perfloració vexil·lar, que consta d’un pètal posterior gros, o estendard, de dos pètals laterals, o ales, i de dos pètals inferiors o interns, els quals són concrescents o connivents i formen la carena.
La corolla papilionàcia és característica de les papilionàcies
campilòtrop | campilòtropa
Botànica
Dit del primordi seminal més o menys corbat, de manera que el micròpil s’acosta a la calaza, però no arriba a la posició dels primordis anàtrops.
N'hi ha molts exemples entre les papilionàcies
lleguminoses
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales que consta d’unes 12 000 espècies d’herbes, arbusts i arbres, amb fulles normalment compostes, amb flors generalment pentàmeres i sovint zigomorfes i amb fruits típicament en llegum.
Comprèn les famílies de les cesalpiniàcies, de les mimosàcies i de les papilionàcies
acàcia
Acàcia (A. senegal), a Kenya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.
Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d…
cauliflòria
Botànica
Fenomen consistent en la naixença de les flors, i consegüentment dels fruits, sobre el tronc o en branques velles.
És freqüent a les selves intertropicals i afecta principalment les famílies de les moràcies, anonàcies, papilionàcies i esterculiàcies, i moltes plantes tropicals conreades cacau, xirimoier, arbre del pa Als Països Catalans, hom pot observar-la en el garrofer i en l’arbre de l’amor
corol·la
Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze hom parla de…
gavó
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les papilionàcies, amb fulles generalment trifoliades, amb flors papilionàcies, sovint agrupades, i amb fruits en llegum.