Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
holobasidiomicètides
Botànica
Subclasse de basidiomicets que es caracteritza perquè els basidis no són septats.
Comprèn el grup dels himenomicets, d’himeni extern, i el grup dels gasteromicets, d’himeni intern
caulocalina
Biologia
Botànica
Calina necessària perquè l’auxina pugui estimular el creixement de les tiges.
És sintetitzada generalment a les arrels
esqueix
Botànica
Agronomia
Fragment de tija o de branca que hom introdueix a terra perquè hi arreli.
En agricultura i jardineria és un tipus molt estès de multiplicació vegetativa
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
casmogàmia
Botànica
Tipus de pol·linització en què l’estigma pot rebre pol·len aliè perquè s’acompleix quan la flor és oberta.
La casmogàmia possibilita l’allogàmia
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
clistogàmia
Botànica
Tipus de pol·linització en què la flor és fecundada pel seu propi pol·len perquè aquesta no arriba a obrir-se.
En certes plantes, al costat de flors clistògames fèrtils, n'hi ha de casmògames, que, en la majoria dels casos, són estèrils
espàrrec
Espàrrecs verds
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Turió comestible de l’esparreguera.
La varietat salvatge s’anomena espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix Segura En conjunt, la…
clavellina d’aire
Clavellina d’aire
Neptalí Ramírez Marcial (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta epifítica, de la família de les bromeliàcies, formada per una roseta de fulles rígides, dilatades a la base formant un dispositiu de captació d’aigua, linears, amb el marge espinulós i punta espinosa i flors violàcies agrupades en espigues planes reunides en panícula erecta.
Originària del Brasil, és notable perquè es pot conrear en jardineria, penjada, sense terra
sutura
Botànica
Línia d’unió ressaltada de les vores concrescents d’un carpel.
En els ovaris monocarpellars és anomenada sutura ventral , perquè ocupa la posició oposada al nervi medial o dorsal