Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
licoperdàcies
Botànica
Família de gasteromicetals de carpòfor arrodonit amb el peridi doble i la gleva loculada.
Hi pertanyen els pets de llop Lycoperdon sp
fitoquímica
Botànica
Branca de la botànica que estudia els productes que produeixen els vegetals (alcaloides, glucòsids, olis essencials, resines, greixos, etc).
La nutrició i el metabolisme de les plantes pertanyen al camp d’estudi de la fisiologia vegetal
himenomicets
Botànica
Grup de basidiomicets de la subclasse de les holobasidiomicètides caracteritzats per la presència d’un himeni lliure i extern i perquè els basidis normalment són claviformes, tenen quatre basidiòspores sobre esterigmes apicals i es formen a partir d’un miceli.
Hi pertanyen el grup dels afilloforats i els ordres de les agaricals, de les asterosporals i de les boletals
adelfogàmia
Botànica
Pol·linització entre germans.
El pollen i l’estigma pertanyen a dues flors diferents, però totes dues deriven vegetativament d’un mateix avantpassat pròxim
ciclospòries
Botànica
Subclasse de les feofícies, la més evolucionada de les dues que comprenen.
Són algues amb cicle monogenètic diploide Hi pertanyen una bona part de les feofícies més conegudes, incloses en un sol ordre, el de les fucals
taxodiàcies
Sequoia (Sequoiadendron giganteum)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de pinals integrada per arbres sovint enormes, de fulles aciculars, esquamiformes o en forma d’alena, arranjades en hèlix, de flors masculines estrobiliformes, solitàries o en grups, i de cons lignificats, amb esquames seminíferes, que duen de 2 a 9 llavors, i amb esquames tectrius.
Comprèn unes 20 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord Pertanyen a aquesta família la criptomèria Cryptomeria japonica , la sequoia Sequoia sempervirens i Sequoiadendron giganteum i el taxodi Taxodium sp
discomicets
Botànica
Subclasse d’ascomicets els ascocarps dels quals són apotecis.
Són apògams, i els cossos fructífers, d’estructura molt variada, poden ésser sobre el substrat o a dintre És un grup ampli, al qual pertanyen alguns dels bolets ascomicets més coneguts, com ara les helvelles o les múrgoles
zigofil·làcies
Botànica
Família de gruïnals que consta d’unes 250 espècies, majoritàriament de països càlids.
Són plantes herbàcies o arbustives, de fulles oposades, pinnaticompostes i estipulades, de flors hermafrodites, hipògines i generalment actinomorfes i pentàmeres, i de fruits secs o carnosos A aquesta família pertanyen el guaiac Guaiacum officinale i els queixals de vella Tribulus terrestris
buxàcies
Botànica
Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.
Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes
vitàcies
Botànica
Família de ramnals constituïda per lianes amb circells o per arbusts enfiladissos.
Presenta fulles alternes, generalment palmatilobulades, d’inflorescències en raïm o en cima, de flors actinomorfes, hermafrodites o polígames, tetràmeres o pentàmeres, i amb el gineceu súper, bicarpellar i bilocular, i de fruits en baia Consta de prop de 700 espècies, la majoria pròpies dels països càlids Pertanyen a aquesta família la llambrusca Vitis vinifera varietat labrusca , la vinya Vitis vinifera i la vinya verge Parthenocissus quinquefolia