Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
pesolera
pesolera
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, glauca, de tiges enfiladisses de 50 a 200 cm de llarg; de fulles paripinnades i terminades en circell, amb folíols el·líptics i amb estípules grosses i ovals; de flors blanques o purpúries, agrupades en raïms triflors; de fruits en llegum, i de llavors (els pèsols) rodones, verdes o groguenques, i llises o rugoses.
Les llavors són consumides en fresc i en conserva, i la planta sencera és farratgera Oriünda de l’Àsia central, ja era conreada a Europa en temps neolítics Actualment és estesa a totes les regions temperades del món La plantació és feta en rengleres, preferentment en sòls llimosos, humits i ben drenats És atacada pel corc del pèsol Bruchus pisorum , per una bacteriosi, originada per Pseudomonas pisi, i per diversos fongs, entre els quals Ascochyta pisi, causant de l’antracnosi del pèsol La pesolera ha estat una important planta experimental en genètica i en fisiologia vegetal
pèsol bord
pèsol bord
Forest and Kim Starr (CC BY 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de tiges alades de 60 a 250 cm de llargària, de fulles compostes de dos folíols ovats o lanceolats, terminades en circell i amb estípules mig hastades; de flors de color de rosa purpuri, grosses i disposades en raïm, i de fruits en llegum, de 6 a 10 cm de llarg.
Es fa en bardisses a l’Europa meridional De vegades és plantat com a ornamental
pèsol
Llegums i pèsols
© Fototeca.cat
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
pèsol dolç
Botànica
Agronomia
Varietat de la pesolera, de la família de les papilionàcies, d’inflorescències biflores i de llegums grossos, comprimits, carnosos i de gust dolç.
pèsol quadrat
Botànica
Agronomia
Varietat de la pesolera, de la família de les papilionàcies, d’inflorescència biflora, de llegums rectes i aplanats, i de llavors grosses i hexaèdriques.