Resultats de la cerca

Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als…

Normalment hom entén per escorça el conjunt de teixits situats per fora del càmbium, bé que a vegades hom en restringeix el sentit aplicant el nom als teixits produïts pel fellogen

 

Les flors masculines són estrobiliformes i duen a la base catafilles esquamosos llurs estams consten de dos sacs pollínics i d’una bràctea o esquama estaminífera L’aparell femení, interpretat com una inflorescència, és un estròbil o con pseudocàrpic, que en madurar es lignifica, i que consta d’esquames seminíferes, les quals duen dos primordis seminals, i d’esquames tectrius intercalades Les llavors tenen l’episperma lignificat i sovint són alades La pollinització és anemòfila i els grans de pollen són vesiculars Aquesta família té representants des del Juràssic, i actualment…

Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…