Resultats de la cerca

Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda més…

Quan és molt baix, de mig metre o menys, el vegetal arbustiu pren el nom de mata

Viu als fons marins litorals, i sovint, com el nom vulgar ja indica, hom la pren per una alga

És una espècie ornamental molt cultivada pel color i textura del seu tronc, per la seva floració espectacular a l’estiu i per la tonalitat ataronjada que pren el fullatge a la tardor en indrets freds És de creixement lent i viu en qualsevol tipus de sòl

Planta halòfila i nitròfila, viu a les platges i a les terres salobroses de l’interior un cop seca, pren una forma arrodonida que facilita que el vent la faci rodolar, disseminant així les llavors planta estepicursora Hom l’empra com a combustible en llocs secs i desforestats Catalunya occidental, Aragó Central, etc

La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins

Amb l’excepció del gènere Pereskia , probablement el més primitiu, que té fulles normals, són plantes afilles, i la superfície verda de la tija, sovint armada d’espines, pren el paper d’òrgan assimilador Les flors, hermafrodites, generalment solitàries, són grosses i vistoses, regulars o lleugerament zigomorfes tenen estams nombrosos soldats per la base al periant, i ovari ínfer unilocular format per tres carpels soldats La majoria són plantes de les regions tropicals i subtropicals d’Amèrica Entre els nombrosos gèneres que comprenen cal esmentar Cereus, Mammillaria, Nopalxochia…

Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…

L’epicarpi, inicialment de color verd, pren diverses coloracions a mesura que va madurant El seu sabor, dolç o agredolç, varia segons les races i les varietats D’una gran riquesa alimentària, la taronja té un elevat contingut vitamínic, especialment de vitamina C, i de diverses sals minerals També conté hesperidina, aminoàcids i pectines El color és degut als carotenoides, i el to especial de les taronges de sang ho és a les antocianines El tast de les taronges amargues és degut a la naringina, a la neohesperidina glucòsids de polifenols o a la limonina triterpenoide, o a tots…