Resultats de la cerca

Solen presentar aerocists Són els feòfits més freqüents a les costes catalanes rocoses i al varec que s’hi acumula

És un dels pocs gèneres de l’ordre que, a més de presentar moltes espècies d’aigües pures i àcides, en comprèn algunes d’aigües més riques en matèria orgànica Cehrembergianum, Cacerosum

Són de simetria dorsiventral i tenen un protonema talloide i molt reduït Llurs cèllules solen presentar eleoplasts Tenen càpsules amb elàters i sense columella Hom hi distingeix els ordres de les jungermannials i de les marcancials

Les basidiòspores tenen simetria bilateral i acaben en un petit apicle o hílum , resta de llur unió amb l’esterigma, en posició inferior dorsal Poden ésser llises o presentar ornamentacions diverses Llur coloració és un caràcter taxonòmic de primera importància

És anàloga a la tija dels cormòfits, però, a diferència d’aquesta, que pertany a l’esporòfit, forma part del gametòfit No n'és, doncs, homòloga Té una estructura molt simple, bé que en alguns gèneres Polytrichum arriba a presentar diferenciacions conductores i mecàniques

Els vasos són allargats, de secció rodona o poligonal, i amb parets gruixudes i lignificades Els engruiximents poden ésser anulars, helicoidals o reticulars Els vasos poden presentar porus areolats Un vas obert i soldat amb altres en un tub llarg constitueix una tràquea , i un de tancat, una traqueida

Presenten fulles petites i ovals i flors hermafrodites, pentàmeres els fruits són en baia El seu conreu és reservat a jardiners experts Destaquen les espècies colúmnea d’estiu C banksii , planta reptant, que ateny fins als 90 cm i té flors bilabiades de color roig esquitxades de groc, i la colúmnea d’hivern C microphylla , planta penjant, que pot atènyer 120 cm i presentar dues vegades l’any un centenar de flors tubulars, de colors vermell i groc intens

El mangle roig Rhizophora mangle , família de les rizoforàcies, proveït d’arrels fúlcries i fruits vivípars, és el més característic El mangle verd Sonneratia sp , família de les sonneratiàcies, proveït de pneumatòfors gruixuts, és el que penetra més mar endins El mangle negre Avicennia sp , família de les verbenàcies, contràriament, es fa a la banda més interior, sovint només entollada i, per això mateix, la més salada de totes no és vivípar, però presenta pneumatòfors típics El mangle blanc Laguncularia sp , família de les combretàcies, el menys característic, apareix en latituds o…

Les principals espècies són les mosques grogues o abellera groga Olutea , les mosques d’ase o abellera mosquera Omuscifera , les mosques petites Obombyliflora , de fulles ovals i de flors verdoses amb el label petit, bru i vellutat, pròpies de la regió mediterrània, i les mosques vermelles Otenthredinifera , de fulles oblongues i de flors rosades amb el label vellutat i de color groguenc amb una taca bruna vermellosa, pròpies de l’Europa mediterrània

La part central del citoplasma centroplasma és ocupada per filaments o corpuscles d’ADN nucleoide, no separats de la resta del citoplasma, que és dens, sense orgànuls, només en algun cas amb vacúols gasífers, però d’aspecte granulós degut a inclusions de cianoficina, volutina i glicogen Ultra la clorofilla a , contenen pigments blaus ficocianina i vermells ficoeritrina, a més de carotens diversos La diferent proporció d’aquests pigments pot donar a les cèllules colors des del verd blavós que justifica el nom d’algues blaves o cianofícies, verd maragda o gris verdós, fins al vermellós Les…