Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
umbel·la
Botànica
Inflorescència en què els pedicels de les flors, o radis, arrenquen radialment d’un mateix punt.
Una umbella és composta si els radis terminen en umbelles secundàries o umbèllules Sovint duu a la base un involucre de bràctees Presenten umbelles les umbelliflores i plantes de molt diverses famílies
cospí
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de tiges erectes no més altes de 40 cm.
Les fulles són dos o tres cops pinnades, i les flors, petites i de color blanc o de rosa, són disposades en umbelles de pocs radis Els fruits són diaquenis ellipsoidals amb les costes secundàries guarnides d’aculis Es fa als camps de cereals
monopòdic | monopòdica
Botànica
Dit del tipus de ramificació en què l’eix principal creix indefinidament i dóna lateralment branques secundàries.
paràstic
Botànica
En fil·lotaxi, cadascuna de les línies helicoidals secundàries que uneixen els punts d’inserció de fil·lomes obliquament contigus.
Els paràstics són particularment palesos en les crassulàcies, en les pinyes i en els capítols d’algunes compostes
arrel

Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Els jardins del palau de Pedralbes de Barcelona, dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí
© Fototeca.cat
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura catalana
Jardineria
Historiografia catalana
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Vida i obra Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1916 i l’any següent guanyà la càtedra de jardineria de l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat, de la qual fou expulsat el 1923 amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera El 1915 conegué l’arquitecte en cap dels parcs i jardins de París, Jean CN Forestier, que influí en la seva trajectòria professional i també fou deixeble de Francesc d’A Galí Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior…
, ,
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…