Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cneoràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per un sol gènere que aplega molt poques espècies d’arbusts, propis de la regió occidental mediterrània i de les illes Canàries.
Presenten fulles alternes, estretes i coriàcies i flors actinomorfes amb tots els verticils trímers o tetràmers i amb disc ben desenvolupat el fruit és drupaci amb mericarps que se separen en arribar a la maduresa Llur únic representant als Països Catalans és l' olivella Cneorum tricoccum
conillets

Conillets
Johan N (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les escrofulariàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, de tiges erectes, fulles alternes, lanceolades i enteres, subsèssils, flors generalment vermelles o rosades, grosses (de 3 a 4 cm), en llargs raïms terminals, glandulosos, i fruit en càpsula poral.
La corolla, que presenta una bossa nectarífera basal, és dividida en dos llavis i té la gola tancada per una protubèrancia del llavi inferior si hom hi fa pressió lateralment amb els dits, els llavis se separen i la flor pren tot l’aspecte de la boca o morro d’un animal Els conillets es fan als murs, talussos, llocs rocallosos, etc, d’un gran part de l’Europa meridional, especialment a la zona submediterrània Algunes varietats són conreades als jardins
dehiscència
Botànica
Acció d’obrir-se naturalment un òrgan clos (esporangi, gametangi, antera, fruit, etc) per a deixar anar el seu contingut (espores, gàmetes, pol·len, llavors, etc).
En els fruits la dehiscència pot ésser de moltes menes poral quan les llavors surten per porus apicals dental , quan el fruit s’obre únicament pel cim i l’obertura resta guarnida de dents loculicida , si el fruit s’esquerda seguint els nervis medials dels carpels septicida , quan se separen les parets laterals dels carpels que formen els septes septífraga , quan els septes s’esqueixen de través, i ventricida , si la clivella té lloc segons les sutures ventrals dels carpels
coc
Botànica
Cadascun dels carpels d’un fruit sincàrpic, monosperms, generalment secs i que se separen en la maturitat.
Poden ésser dehiscents, com en les euforbiàcies, o indihescents, com en les cneoràcies
elateri
Botànica
Càpsula de les lletereses i altres euforbiàcies els carpels de la qual se separen en la maduresa.
electroforesi

Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…