Resultats de la cerca

Les inicials emprades són K per calze , C per corolla , P per perigoni , A per androceu i G per gineceu El nombre de peces florals de cada verticil és indicat amb xifres, però si aquell és indefinit hom utilitza el signe ∞, i si és nul hom posa un 0 La concrescència de les peces d’un verticil és indicada mitjançant parèntesis, i la concrescència de verticils, mitjançant claudàtors L’ovari súper és significat amb una ratlleta horitzontal sota la xifra dels gineceu, i l’ovari ínfer, amb una ratlleta al damunt Un asterisc suposa simetria radial, i una fletxa, simetria…

Són de simetria dorsiventral i tenen un protonema talloide i molt reduït Llurs cèllules solen presentar eleoplasts Tenen càpsules amb elàters i sense columella Hom hi distingeix els ordres de les jungermannials i de les marcancials

Les basidiòspores tenen simetria bilateral i acaben en un petit apicle o hílum , resta de llur unió amb l’esterigma, en posició inferior dorsal Poden ésser llises o presentar ornamentacions diverses Llur coloració és un caràcter taxonòmic de primera importància

En general són plantes arbustives o enfiladisses, de fulles oposades, simples i pinnades, i de flors vistents, de corolla més o menys tubulosa, campanulada, lobulada, amb simetria bilateral, sovint conreades en jardineria, com la Doxantha unguis-cati, de grosses flors en forma de trompeta Les bignònies conreades requereixen regs copiosos a la primavera i a l’estiu cal protegir-les dels atacs freqüents dels insectes i esporgar-ne moltes branques per a estimular la floració

A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i de midó…

Les cèllules són sempre immòbils en fase vegetativa i contenen nombrosos plasts circulars i gotetes de lípids Tenen reproducció sexual oògama, amb els gàmetes masculins flagellats També es multipliquen per auxosporulació Inclou gèneres principalment marins i planctònics, com Coscinodiscus, Rhizosolenia, Biddulphia , solitaris i Chaetoceros , colonial, molt important al plàncton de primavera Cyclotella , de cèllules solitàries planctòniques, i Melosira , de cèllules agrupades en colònies filamentoses, són els més importants de l’aigua dolça

Hi ha reproducció asexual per divisió cellular i reproducció sexual per auxosporulació isògama La majoria són pròpies d’aigua dolça

Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’…