Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
solc
Botànica
Nom aplicat a qualsevol concavitat superficial, estreta i allargada.
colp
Botànica
Solc d’un gra de pol·len per on emergeix el tub pol·línic, gràcies a la finor que hi ateny l’exina.
En molts de casos també actua com a mecanisme regulador del volum de l’exina En el curs de la filogènia ha originat el porus, del qual només es diferencia per la forma
solcat | solcada
albercoc
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’albercoquer.
Globós, de polpa carnosa, poc sucosa però dolça i aromàtica, generalment groga i de pell més o menys ataronjada, vermellosa, a la part exposada al sol, vellutada, amb un solc lateral assenyalat És consumit al natural o bé emprat en l’elaboració de melmelades i licors, i a la conca mediterrània és comercialitzat tradicionalment sec orellanes Hom n'aprofita l’ametlla en confiteria És la fruita més rica en vitamina A 3 200 unitats/100 g Té poc valor energètic, però un alt contingut en potassi 326 mg/100 g
val·lècula
Botànica
En els fruits de les umbel·líferes, solc comprès entre dues costes.
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i…
púsula
Botànica
En les dinoflagel·lades, vacúol situat vora el solc longitudinal, amb funcions nutritives i excretores.
Les púsules són sovint grosses i a vegades colorades, i sol haver-n'hi dues a cada cèllula
cafè
© 2013 Simon J. Tonge
Botànica
Agronomia
Arbre,de la família de les rubiàcies, de 7 a 8 m d’alçària (més baix en conreu), de fulles persistents, oposades, d’un color verd fosc, lluents per l’anvers, i riques en cafeïna (1,26%).
Les flors són petites, estelliformes, blanques i oloroses, reunides en grups a l’axilla de les fulles Els fruits, en drupa, són de la mida i del color d’una cirera, ordinàriament amb dos pinyols de forma hemisfèrica allargada i amb un solc longitudinal, els grans de cafè, que es presenten encara embolicats per una membrana de consistència de pergamí i que contenen cafeïna en un 1,5% quan són secs Originari d’Abissínia, el seu conreu s’estengué per Aràbia, i d’allí a la resta de l’Islam Egipte, Síria, Turquia, etc Fou portat a Europa pels mercaders venecians segle XVI A través d’…
dàtil
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…