Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
palmes
Botànica
Família d’espadiciflores constituïda típicament per arbres perennifolis.
Són de tronc o estípit columnar, esvelt, generalment simple i de fulles robustes, pinnatisectes o palmatisectes, amb un llarg pecíol o raquis, agrupades en una roseta terminal, de flors generalment unisexuals i actinomorfes, de gineceu súper tricarpellar, ordinàriament anemòfiles, i de fruits en baia o en drupa, amb llavors d’endosperma abundant Comprèn prop de 4000 espècies, exclusives de les regions càlides Palmes més destacades Areca catechu areca Borassus flabellifer palmera de Palmira Calamus rotang rotang Ceroxylon andicola ceròxil Chamaerops humilis margalló , bargalló, palma Cocos…
septofícides
Botànica
Subclasse de clorofícies pluricel·lulars, amb tal·lus filamentós i de cèl·lules típicament uninucleades.
rogeta
Dues branques amb fulles verticilades d’una rogeta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia enfiladissa, de la família de les rubiàcies, de fulles ovatolanceolades, coriàcies, lluents, de marge raspós i en verticils de quatre, de flors d’un groc pàl·lid i de fruits en baia negra.
Es fa típicament en alzinars i garrigues
lígula
Botànica
Apèndix membranós que presenten típicament les gramínies en la base de les fulles.
diatripals
Botànica
Ordre d’ascomicets pirenomicets típicament ascohimenials i que presenten ascs amb anell amiloide.
L’espècie més comuna és Diatrype disciforme , que habita sobre fusta morta d’arbres caducifolis
dicòtom | dicòtoma
Botànica
Dit de la ramificació en la qual els eixos secundaris s’originen per bifurcació de l’àpex de l’eix principal en dos eixos secundaris equivalents.
És dóna típicament en tallòfits i briòfits, i també en els licopodis i alguns altres pteridòfits
escitamínies
Botànica
Ordre de la classe de les monocotiledònies, constituït per plantes herbàcies perennes, sovint molt corpulentes, de fulles enteres grans i amples, proveïdes de grosses beines, i amb flors trímeres, zigomorfes o asimètriques, d’ovari ínfer i d’androceu generalment reduït.
Ordre típicament tropical, comprèn les famílies de les musàcies, de les zingiberàcies i de les cannàcies
estiracàcies
Botànica
Família de l’ordre de les diospirals composta d’arbres i arbusts de fulles alternes, enteres o dentades, de flors regulars, tetràmeres o pentàmeres, en raïms, en fascicles o rarament solitàries, i de fruits en baia, drupa o càpsula.
És una família típicament tropical el representant més característic de la qual és l’estírax Styrax sp
suculent | suculenta
Botànica
Dit de les fulles, de les tiges o de les plantes molt carnoses, gruixudes i sucoses.
Les plantes d’algunes famílies, com la de les cactàcies i la de les crassulàcies, són típicament suculentes
pistil
Botànica
Nom donat al carpel o conjunt de carpels soldats d’un gineceu sincàrpic, o a cadascun dels carpels d’un gineceu apocàrpic.
Típicament, té forma de matràs o de mà de morter, i consta d’ovari, d’estil i d’estigma