Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
colza
Camp de colza
© C.I.C.-Moià
Botànica
Agronomia
Varietat de nap, de la família de les crucíferes, de les llavors de la qual hom extreu l’oli de colza, utilitzat com a condiment en l’Europa meridional.
L’oli de colza té també diferents usos industrials, per la qual cosa hom el sotmet a un procés de desnaturalització amb determinants productes químics que el converteixen en un producte molt tòxic i per tant incomestible la ingestió d’oli de colza desnaturalitzat pot provocar la mort síndrome de l’oli tòxic espanyol
garrofer del diable
Garrofer del diable
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Agronomia
Arbust caducifoli, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades, flors grogues amb taques negres i fruits en llegum força grossos.
Tòxic i pudent, creix a les màquies de la terra baixa mediterrània
gossipol
Alimentació
Botànica
Pigment de color groc present a les llavors del cotó.
Té un cert caràcter tòxic que cal eliminar mitjançant l’escalfor quan el cotó és destinat a finalitats alimentàries
matallops
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les ranunculàcies, d’aproximadament 1 m d’alçària, de fulles palmatisectes, de flors d’un color blau o blau violaci, arranjades en raïm o en panícula, i de fruits fol·liculars.
Creix en prats, a la vora de deus, al peu de penyes, etc, als Pirineus És l'acònit per antonomàsia L’arrel conté aconitina, alcaloide molt tòxic
al·lelopatia
Ecologia
Botànica
Influència exercida per una planta, que consisteix en la producció de substàncies químiques perjudicials a altres plantes competidores amb la primera, o a enemics naturals, com ara els animals fitòfags.
El pi Pinus , per exemple, produeix i allibera diferents substàncies que maten qualsevol llavor que pretengui de créixer massa a prop de la planta mare autotoxicitat o autoallelopatia Aquest fenomen pot ser també indirecte, ja que una espècie pot produir un tòxic que inhibeixi el creixement d’una segona planta o d’un microorganisme essencial per al desenvolupament d’una tercera espècie
aristolòquia
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les aristoloquiàcies, de fulles alternes i cordiformes, tiges estriades, arrels sovint tuberoses i flors tubuloses.
Són riques en alcaloides i en essències, i desprenen una olor forta Havien estat emprades per a facilitar el part i contra moltes afeccions llur activitat, però, és encara poc coneguda L' aristolòquia llarga A longa té les fulles curtament peciolades i un rizoma allargat i cilindroide Es fa en terres profundes i humides, principalment al bosc de ribera L' aristolòquia rodona A rotunda té les fulles sèssils i l’arrel inflada, formant un tubercle arrodonit, ric en un alcaloide tòxic, l’aristoloquina En la farmacopea antiga era reputada com l’espècie més activa del gènere Es fa…
cnidocist
Botànica
Estructura existent en algunes dinofícies, en forma de cavitat, amb un líquid tòxic a pressió i un filament cargolat en espiral.
És molt semblant al nematocist
tomàquet
Tomàquets
Alimentació
Botànica
Agronomia
Fruit en baia de la tomaquera, rodonenc, vermellós o vermell, llis o amb solcs, amb nombroses llavors groguenques i aplanades, sucós i comestible.
N’hi ha nombroses varietats Hom l’anomena també tomaca, tomata, tomàtec, tomàtic i tomàtiga La seva composició és 93% d’aigua, 4% de glúcids assimilables, 1% de pròtids, 1% de cellulosa, 0,2% de lípids, 1,3% de minerals, vitamines sobretot B i C, àcids orgànics i carotenoides licopè Els tomàquets madurs són consumits com a condiment o ingredient de plats o ambdues coses alhora, o bé cuits o fregits, al forn i farcits Els verdejants, crus, són menjats amanits, i els madurs, fregats, sobre llesques de pa, serveixen per a fer el “pa amb tomàquet” El suc de tomàquet obtingut per pressió, amb sal…