Resultats de la cerca

És de forma molt variada i sol tenir cèllules papillars que secreten substàncies viscoses

Hom la conrea sovint com a ornamental o per a flor tallada, en diverses varietats dobles, de tonalitat variada, etc, però viu també subspontània La tintura obtinguda amb les flors és reputada de propietats emmenagogues

Són apògams, i els cossos fructífers, d’estructura molt variada, poden ésser sobre el substrat o a dintre És un grup ampli, al qual pertanyen alguns dels bolets ascomicets més coneguts, com ara les helvelles o les múrgoles

Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…

Presenten un estrenyiment equatorial que divideix el cos en dues meitats simètriques Tenen dos cloroplasts, un a cada meitat, acompanyats de pirenoides La reproducció és per divisió directa És rara la reproducció sexual per conjugació La forma dels diversos gèneres és variada de mitja lluna Closterium , estrellada Micrasterias , lobulada Cosmarium , etc En alguns casos, i particularment en Closterium , als extrems del cos hi ha un vacúol amb petits cristalls de sulfat càlcic en continu moviment Són pròpies sobretot d’aigües oligotròfiques i àcides, com ara les de les torberes…

Comprèn la majoria de les molses, dins les quals representa un grup evolucionat

Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat sota pressió, per tal de desguerxar i aplanar les…