Resultats de la cerca
Es mostren 93 resultats
victòria pírrica
Història
Victòria que aporta més danys que no pas avantatges.
L’expressió fa referència a la batalla d’Heraclea, en la qual, malgrat el triomf, Pirros sofrí pèrdues humanes considerables
marquesat de Cotrone
Història
Títol feudal del regne de Nàpols concedit el 1390 a Nicola Ruffo, comte de Catanzaro i virrei de Calàbria (1384).
La seva filla Enrichetta Ruffo es casà vers el 1439 amb Antoni de Centelles i de Ventimiglia , comte de Collesano, a qui aportà els títols del pare
Adelaida de Susa
Història
Comtessa o marquesa de Torí.
Esposa del comte Otó I de Savoia, a qui aportà en dot el marquesat de Torí Aquest dilatat domini familiar fou fragmentat en temps del seu net Humbert II
Elionor d’Anglaterra
Història
Reina de Castella, filla d’Enric II i de la duquessa Elionor d’Aquitània.
Fou casada el 1170, a Tarassona, amb Alfons VIII de Castella, a qui aportà en dot el ducat de Gascunya Fundà el reial monestir de Las Huelgas, a Burgos, on fou soterrada
baronia d’Alcamo
Història
Jurisdicció feudal concedida a Sicília, el 1340, a Ramon de Peralta, comte de Caltabellotta.
En morir 1399 el seu besnet Nicolau de Peralta, retornà a la corona Fou concedida de nou 1408 a l’almirall Jaume de Prades i la seva filla, Violant, l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica
Guillem I d’Atenes
Història
Tercer duc d’Atenes (1280-87) i senyor de Livàdia.
Fill de Guiu I, succeí el seu germà Joan I Es casà amb Helena Comnè-Ducas, que li aportà les ciutats de Gravia, Siderokastron, Gardiki i Zeitunion Làmia, que incorporà al seu ducat El 1285 fou nomenat vicari general del principat d’Acaia
baronia de Càccamo
Història
Jurisdicció feudal siciliana que pertangué als Chiaramonte, comtes de Mòdica.
El 1392 fou concedida a Guerau de Queralt Tornada a la corona 1396, fou atorgada el 1397 a Jaume de Prades, almirall de Sicília la seva filla Violant l’aportà en matrimoni als Cabrera, comtes de Mòdica El 1646 fou venuda als Amato, ducs d’Asti
l’Espona de Saderra
Masia
Masia del municipi d’Orís (Osona), sitada en un meandre de la riba esquerra del Ter.
L’actual edifici és un notable casal del s XVIII el lloc és esmentat ja el 997 Al s XV una pubilla del casal de Saderra aportà el patrimoni als Espona La família es cognomenà, a partir de mitjan s XVIII, Esteve i aviat Barnola, nom de l’actual propietari
Vidal de Blanes i d’Esplugues
Història
Governador de Mallorca (1446-78), baró de Cotes, senyor de la vall d’Almonesir, de Montalt, de Comediana, d’Albalat i de Segart, fill de Vidal de Blanes i de Castellar, governador de València.
Acompanyà el rei Alfons el Magnànim a l’expedició a Itàlia i fou fet presoner pels genovesos a la batalla de Ponça 1435 Es casà amb Joana Berenguer i de Cucaló, que li aportà la baronia de Canet El succeí el seu fill Francesc Berenguer de Blanes, baró de Canet i governador de Mallorca
Mata I de Bigorra
Història
Vescomtessa de Marsan i comtessa en part de Bigorra (1251 — p a 1273) i vescomtessa de Bearn.
Filla de Bossó de Mata, senyor de Cognac, i de Peronella I, comtessa de Bigorra i vescomtessa de Marsan Fou casada 1240 amb el vescomte montardí Gastó VII de Bearn, de qui fou la primera muller i a qui aportà el seu patrimoni Dona d’una gran bellesa, inspirà una passió al rei Enric III d’Anglaterra