Resultats de la cerca

El nom prové d’un tipus de jaqueta, pròpia de la localitat piemontesa de Carmagnola, estesa per Provença a partir del s XVII i portada a París pels revolucionaris marsellesos, i que adoptaren els jacobins amb una armilla tricolor i una gorra vermella

Aparegué a Castella sota el regnat de Joan II, i perdurà, amb lleugeres variacions, fins a l’època dels Borbó Adoptaren la seva forma gràcies i provisions reials lliurades per un tribunal superior i subscrites pel rei i el seu secretari Hom en féu edicions impreses quan la importància de l’afer ho exigia

L’origen d’aquest còmput, que la llei romana manava d’emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l’inici de la república 509 aC Els papes adoptaren sovint aquesta datació a partir de Sirici 384-398 Després del 541, any del darrer cònsol, Basili el Jove, fou adoptada la fórmula PC post consulatum

El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment

A la seva mort el ducat passà al seu oncle François de Luxemburg mort el 1613 La seva neta, Margarida de Luxemburg morta el 1680, vengué Brienne al seu parent Antoine de Loménie, els descendents del qual adoptaren com a cognom el de Loménie Brienne El comtat de Brienne havia passat als Luxemburg pel matrimoni de Marguerite d’Enghien, filla i hereva de Louis d’Enghien, amb Jean de Luxemburg mort el 1397

La grandesa d’Espanya fou atorgada, el 1626, a Antonio Ximénez de Urrea i Manrique de Lara, cinquè comte d’Aranda el títol passà als Fernández de Heredia, que adoptaren el cognom Ximénez de Urrea després als Abarca de Bolea, i el personatge més rellevant fou el desè comte, Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza El títol passà als Silva, ducs d’Híxar, i després als Fitz James-Stuart, ducs d’Alba

Format al final del segle X, és centrat pel castell de Tursan El primer titular fou el vescomte Sanç I, que abans s’havia intitulat vescomte de Gascunya, com el seu pare, el vescomte Aner, segurament fill del duc Sanç III A la fi del segle XI els vescomtes adoptaren el cognom de Miramont, i esporàdicament també s’intitularen vescomtes de Miramont El vescomte Auger IV es trobà 1118 al setge de Saragossa, i es casà amb l’hereva del vescomtat de Zuberoa Passà als bisbes d’Aira

Ocupava un territori al S del comtat de Ribagorça, limitat pels rius Cinca i Éssera fins a llur confluència comprenia els termes de Bolturina, Artasona, Castre i Olvena Les senyories d’Estada i Estadella foren pràcticament agregades a la baronia, que les limitava al S ja des de l’època de Ferran Sanxis Passà successivament, per herència, als Pinós, que adoptaren el cognom Castre-Pinós, als Cervelló, barons de la Llacuna primera meitat del s XVII, als Alagó, senyors d’Alfajarín, als Montcada, marquesos d’Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli

El seu ús provenia de l’Orient, i els romans l’adoptaren, des de les guerres púniques, per castigar els esclaus era el servile supplicium per excellència A Palestina, segons Josep Flavi, hom la utilitzà sovint, sobretot durant la primera guerra jueva 66-70 Tenien diverses formes, segons la longitud i la disposició dels pals La creu llatina tenia el stipes més llarg que el patibulum , i la creu grega tenia els dos pals de la mateixa longitud N'hi havia en forma d’aspa X creu de Sant Andreu, i unes altres amb el patibulum posat completament a l’extrem superior del stipes creu en forma de T

N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó…