Resultats de la cerca

Sorgí dels Debats al Territori celebrats els anys 2003 i 2005 pel moviment associatiu cultural català MACC, a partir dels quals es posà de manifest la necessitat d’un organisme per a la comunicació, la coordinació i la collaboració entre les entitats Amb aquest objectiu, la Federació de Cors de Clavé, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Moviment Coral Català crearen l’ENS inicialment amb el nom d’Ens de Comunicació Associativa, del qual Antoni Carné  fou elegit president fundador A la seva mort 2015 ocupà el càrrec Josep Viana i, el 2019, el rellevà Rosa Maria Provencio…

A tretze anys començà a actuar en una companyia teatral, i, tres anys després, s’incorporà a la companyia de Matías Colsada com a professional El 1956 féu el seu primer paper protagonista i adoptà el pseudònim pel qual fou coneguda A partir de la segona meitat dels anys cinquanta aconseguí una gran popularitat en el teatre de Madrid com a intèrpret de papers còmics en comèdies i revistes de la companyia de Colsada, sobretot els anys vuitanta en obres com  Vaya par de gemelas , El último tranvía per la qual aconseguí el premi Fotogramas de Plata el 1987 o Celeste no es un color En el cinema,…

Vida i obra Participà en el teatre amateur des de petit i debutà professionalment el 1946 a la companyia de Vila-Daví, després a la de Bonavia-Mestres i el 1947 al Teatre Victòria de Barcelona Formà part de la companyia de Paco Martínez Soria, amb la qual adquirí gran popularitat pel seu paper protagonista a La venganza de Don Mendo Debutà en el cinema a Fantasía española 1953, Xavier Setó, gràcies a l’oportunitat que li donà el director i productor Ignasi F Iquino, amb qui collaborà en títols com ara El golfo que vio una estrella 1953 i Good-bye, Sevilla 1955 Compaginà aquest vessant amb el…

Diplomat al Collegi de Teatre de Barcelona 2001-04, el 2001 cofundà la companyia El Nacional No Ens Vol, en tots els muntatges de la qual participà, i des del 2014 és membre fundador de La Kompanyia Lliure, adscrita al Teatre Lliure Ha actuat, entre moltes altres obres, a La síndrome de Bucay 2009, de Joan Gallart  La doble vida d’en John 2010, de Ray Cooney, dirigida per Àngel Llàcer  La revolució no serà tuitejada 2013, escrita i dirigida per Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró  Frank V opereta d’una banca privada 2015, de Friedrich Dürrenmatt, sota la direcció de Josep Maria Mestres…

Davant de l’avanç de les tropes franquistes, el govern de la Generalitat republicana s’emportà a l’exili la documentació del govern català Una part l’amagà el president Josep Tarradellas  a la seva residència de Saint-Martin-le Beau dipositada el 1980 a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià de Poblet i l’altra fou traslladada a París Amb l’entrada de l’exèrcit nazi a la capital de França, aquests documents entre els quals hi ha un esborrany de constitució catalana redactada pel president Tarradellas l’any 1936 foren requisats el juny del 1940 per la Gestapo i lliurades a les autoritats…

Signada la pau de Caltabellota 1302, Roger de Flor obtingué autorització de Frederic II de Sicília per a oferir-se al servei de l’emperador de Bizanci, Andrònic II Acceptades per aquest les condicions exigides —casament de Roger de Flor amb la seva neboda, filla del tsar de Bulgària, i concessió del títol de megaduc, paga cada quatre mesos— fou organitzada l’expedició, que Frederic II contribuí a abastar Sota el comandament de Roger de Flor, formaren Corberan d'Alet i Ferran d'Aunés , Ramon Muntaner cronista de l’expedició i Ferran Eiximenis d'Arenós Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença…

Fill del rei Abd al-Aziz, fou durant quaranta-nou anys governador de la província d’Al-Riyāḍ El 2011 fou nomenat cap de les forces armades i el 2012 príncep hereu Rellevà sovint el seu germanastre, el rei Abdullà I de l’Aràbia Saudita , a causa del seu precari estat de salut, i després de la seva mort el succeí com a rei 23 de gener de 2015 Inicialment designà príncep hereu el seu germanastre Muqrin bin ʿAbd al-ʿAzīz, però l’any 2017 aquest títol passà al fill del monarca  Muhàmmad bin Salman , que el setembre del 2022 fou designat primer ministre en substitució del seu pare malalt​

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on començà a actuar en grups de teatre universitari S’incorporà a la companyia Windsor, dirigida per Adolf Marsillach , i debutà el 1957 Aquest any obtingué un gran èxit substituint Empar Soler Leal a Harvey , que coprotagonitzà amb Marsillach Formà companyia teatral pròpia 1965-67, en la qual també actuà Participà en una gran quantitat de muntatges, sobretot a Madrid, i fou una de les actrius teatrals de l’Estat espanyol més ben considerades, com li fou reconegut amb nombrosos guardons, entre els quals hi ha el premi Ercilla a la…

Ingressà als frares pelegrins, branca dels dominicans creada el 1311 arran del concili de Viena amb l’objectiu d’enviar missions a l’Orient El papa Joan XXII  el destinà a l’Índia en un viatge iniciat a Messina Sicília, d’on passà a Tebes, capital del ducat de  Neopàtria  controlada pels almogàvers, i a Kaffa Crimea, on possiblement coincidí amb el bisbe Jeroni de Catalunya  i aprengué el persa vers el 1320 Es dirigí aleshores a la costa malabar, on predicà De tornada a la cort papal d'Avinyó, cap al 1328, escriví unes Mirabilia descripta en les quals relatava el seu viatge, que a més del…

Descendent del duc de Berwick , militar al servei dels Borbó i principal artífex de la derrota dels catalans en la guerra de Successió el 1714 Entre molts dels seus títols nobiliaris l’aristòcrata que en tenia més de tot el món, estava en possessió de 16 títols de Gran d’Espanya Casada amb el també aristòcrata i alt funcionari Luis Martínez de Irujo, hi tingué sis fills Després d’enviudar 1972 contragué matrimoni dues vegades més, sense descendència Una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, es feu notar per l’omnipresència en la vida social i les revistes del cor En morir, el seu…