Resultats de la cerca
Es mostren 583 resultats
Lotari I
Història
Emperador d’Occident (840-855).
Rei d’Itàlia per cessió del pare 820-855, de Borgonya 840-855 i de Lotaríngia 840-855 Primogènit de Lluís I el Piadós, el 818 fou associat a l’Imperi, i fou coronat emperador a Roma el 823 El 834 es retirà a Itàlia per encarregar-se del govern En morir el pare lluità contra els seus germans, Carles II el Calb i Lluís II el Germànic però fou derrotat a Fontenoy-en-Puisaye 841 i hagué d’acceptar el Tractat de Verdun 843, pel qual era dividit l’imperi tanmateix, fou reconegut emperador Lotari conservà Itàlia, Provença i Frísia Abans de morir dividí 855 els…
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…
Francesco di Tuttavilla
Història
Militar
Militar italià.
Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic contra…
Barbeta
Història
Bandoler d’origen italià.
Al capdavant d’una banda d’un centenar d’homes, el 1613 féu el robatori més important de moneda del rei perpetrat per bandolers uns 180 000 ducats Tal fet tingué lloc a la Segarra, entre els Hostalets i Montmaneu, i sembla que amb una certa collaboració de la gent del país, a la qual els bandolers donaren una part del botí Barbeta fugí als Estats Pontificis, on fou detingut pels agents del papa l’any 1615 Traslladat a Barcelona, fou executat a l’estiu del 1616
Luigi Reggio e Branciforte
Història
Militar
Política
Militar i polític italià.
Quart príncep de Campofiorito i gran d’Espanya Entrà al servei de Felip V i fou capità general de Biscaia i, més tard 1721-37, de València Residí al Real i hi creà una capella de música, dirigida per Francesco Corradini, amb la qual organitzà les primeres representacions d’òpera conegudes a València 1727 o 1728, que repetí en anys successius el 1731 en ocasió de l’estada a València del futur Carles III i que aviat hom representà per al públic al Corral de l’Olivera des del 1729
Giovanni Battista Veschi e de Campagna
Història
Cristianisme
Política
Bisbe i polític italià.
Era frare franciscà i ministre general de l’orde 1633 quan fou elegit bisbe de Tortosa el 1639 Prengué possessió de la diòcesi el 1641 Fou un fervent partidari de Felip IV de Castella en la guerra dels Segadors, i el seu partidisme fou causa de divisió i malestar a la diòcesi El 1642, per celebrar la victòria contra el setge francès, que ell atribuí a un miracle, féu edificar el convent de la Puríssima Concepció de la Victòria El 1648 fou desterrat per les autoritats franceses del Principat a Morella Fou un promotor de l’estudi general de Tortosa És autor de tres volums sobre la Immaculada,…
Boemond II d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1126-30).
Fill de Boemond I El 1126 prengué possessió del principat d’Antioquia Reconquerí Kafartâb 1127 Deixà les seves possessions de la Pulla a Roger II de Sicília
Vespasià Gonzaga de Guastalla
Història
Noble.
Fill del duc Cèsar II de Guastalla i d’Isabel Orsini Pretengué la successió als ducats de Guastalla, Luzzara i Reggiolo i se n'intitulà duc Casat amb María Inés Manrique de Lara, comtessa de Paredes de Nava, passà al servei de Castella i fou lloctinent de València 1669-75 Durant el seu mandat hagué de prendre disposicions contra els residents francesos al País Valencià, en iniciar-se, amb la guerra de Devolució, la invasió del Principat
Beatriu de Lloria i Lancia
Història
Filla de Roger de Lloria.
Educada a València, on s’havia traslladat vers el 1291 Es casà amb Jaume de Xèrica, segon senyor de la baronia de Xèrica 1298 Vídua 1321, actuà com a senyora usufructuària de Xèrica, i tingué diferències amb el seu fill Jaume, que li ocupà els llocs d’Eslida, Xelva i altres, fins que el rei ordenà una divisió de béns entre ella i tots els fills 1327 Jaume tindria Xèrica i li restituiria tot el que li havia pres Com a hereva del seu germà Berenguer, fou senyora de la baronia de Cocentaina, que deixà al seu fill Alfons de Lloria Testà a València el 1334
Làscara de Ventimiglia
Història
Comtessa de Pallars Sobirà.
Filla gran del comte Guglielmo Pietro de Ventimiglia i de la princesa Eudòxia Làscaris Vingué amb la seva mare a Catalunya, i fou casada 1281 amb el comte Arnau Roger I de Pallars Sobirà, de qui fou la segona muller Vídua el 1288, es féu monja 1307 i entrà al monestir de Jonqueres de Barcelona Fou mare de la comtessa Sibilla I de Pallars