Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
duel
Història
Combat entre dues persones, voluntàriament acceptat, per escatir una qüestió considerada d’honor.
Sol ésser regulat per determinades normes i se celebra generalment en presència de testimonis o “padrins” Té les seves arrels en el duel judicial de l’antic dret germànic, i s’estengué així per l’Europa medieval A França, després del desafiament de Francesc I a Carles V, el duel es popularitzà, i a tots els països llatins, especialment durant els s XVII i XVIII, el duel fou un costum generalitzat entre la noblesa A Anglaterra, el duel no fou gaire popular, i restà abolit l’any 1818 Durant el s XIX, gairebé totes les legislacions aboliren el duel però la lenitat en el càstig n'impedí la…
ad referendum
Dret internacional
Locució que significa ‘condicionat a una consulta’.
Utilitzada especialment en els convenis diplomàtics per a indicar que un conveni és acceptat en principi, però que queda condicionat a la ulterior ratificació del govern representat pel funcionari acceptant
nacionalització

Nacionalització de Red Eléctrica Internacional a Bolívia
© Agencia Boliviana de Información
Economia
Dret internacional
Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.
Dues resolucions de l’Assemblea de les Nacions Unides han accentuat el dret sobirà dels estats a disposar lliurement de llur riquesa fan referència també al deure de la indemnització, bé que aquest punt no fou acceptat pels anomenats països socialistes
tractat de Troyes
Història
Tractat signat entre Carles VI de França i Enric V d’Anglaterra, el 21 de maig de 1420, en el qual Carles VI, pressionat per Felip el Bo, duc de Borgonya, reconegué Enric V com a hereu del reialme francès, amb la la condició que esposés Caterina de França (filla de Carles VI).
El tractat, que representava el lliurament de França als anglesos i desposseïa dels seus drets el delfí, el futur Carles VII, no fou acceptat per aquest que, a la mort del seu pare 1422, fou reconegut com a rei pels armanyaguesos
Cristià IX de Dinamarca

Cristià IX. de Dinamarca
© Fototeca.cat
Història
Rei de Dinamarca (1863-1906).
Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills
Yazīd I
Història
Segon califa omeia (680-683), fill de Mu‘āwiyya.
Bé que reconegut com a successor del seu pare a Síria, no fou acceptat a la Meca, a Medina i a Kūfa, on se li oposaren 'Abd Allāh ibn Zubayr i el pretendent xiïta Ḥusayn ibn 'Alī ibn Abī Tālib Mort aquest a Karbalā’, triomfà la causa omeia i conquerí la Meca
Adam Rapacki
Història
Política
Polític polonès.
Dirigent del partit socialista i militant comunista des del 1939 membre del politburó polonès, ocupà 1947-68 diversos ministeris Presentà el pla Rapacki 1957, que tenia com a finalitat crear una àrea desnuclearitzada al centre d’Europa Discutit a l’ONU, no fou acceptat per les potències occidentals El 1968 dimití tots els seus càrrecs de govern i de partit
Albert II
Història
Emperador romanogermànic (1438-39), duc d’Àustria (Albert V; 1404), rei d’Hongria (1437) i de Bohèmia (1437).
Fill del duc Albert IV d’Àustria, es casà 1422 amb Elisabet, filla de l’emperador Segimon, a qui succeí a Hongria i a Bohèmia, d’acord amb el tractat de Brno 1437 A Bohèmia no fou acceptat pels hussites, els quals havia combatut al costat del seu antecessor L’any 1438 fou nomenat emperador de Germània Lluità contra els turcs i morí en el curs d’una expedició contra Murad II Feu acceptar les conclusions del concili de Basilea a la dieta de Magúncia
Álvaro Háñez
Història
Nebot i lloctinent del Cid.
Quan Yaḥyà ibn Ismā'il ibn Yaḥyà al-Qādir sortí de Toledo, l’acompanyà, en nom d’Alfons VI, a València per tal que aquell hi fos acceptat Malgrat l’hostilitat del poble recelós que al-Qādir lliurés la ciutat al rei castellà, com havia fet amb Toledo, acampà amb la seva mainada a Russafa i hi fou el veritable senyor 1085-86 Lluità amb Alfons VI a Zalaca 1086 i a Uclés 1108 i morí en les lluites intestines del regnat d’Urraca
Lluís de Perellós
Història
Fill de Ramon de Perellós i de la primera muller Sibilla.
Fou tercer vescomte de Rueda i segon de Perellós Litigà amb la madrastra, Violant de Luna, la qual reclamava el lloc de Ceret per drets dotals 1430-33 I amb Constança de Perellós, vídua de Perapertusa, per uns drets sobre Millars 1432 heretà el lloc de Llers el seu fill Francesc, no acceptat pels súbdits, que només reconeixien Lluís com a senyor Fou lloctinent del seu germà Ramon, governador del Rosselló 1433-37 La segona muller fou Simoneta de Poitiers, la qual adquirí de Joana de Perellós, comtessa de Tonnerre, els llocs de Glorianes i Rigardà