Resultats de la cerca
Es mostren 1644 resultats
gran duquessa
Història
Títol inherent a les filles, les netes i les germanes del tsar de Rússia.
treva de Déu
Història
Institució medieval que prescrivia uns temps i uns dies determinats de l’any durant els quals s’excloïen les lluites armades i les guerres senyorials.
Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les…
diputat del comú
Història
A les ciutats i les viles de l’Espanya borbònica, on els regidors dels ajuntaments eren perpetus, diputat elegit per sufragi popular, per un temps determinat, per tal d’assistir a les sessions i intervenir amb veu i vot en totes les qüestions relacionades amb els proveïments.
El càrrec fou creat juntament amb el de síndic personer pel Consell de Castella el 5 de maig de 1766 com a conseqüència del motí de Squillace, per tal d’evitar els fraus, i fou suprimit definitivament al s XIX en ésser creats els ajuntaments constitucionals A Barcelona, a causa del pes de l’organització gremial i de la tradicional intervenció de l’elecció dels jurats del Consell de Cent, l’elecció dels diputats del comú fou feta a través dels gremis, dels collegis i de les parròquies el 1771, tanmateix, hom hi introduí el procediment general d’elecció per barris, amb la…
pactisme
Història
Norma o concepte moral i jurídic, sorgit amb el feudalisme, que regulava les relacions entre les dues parts que establien el pacte feudal.
Aquest era entès no com a imposició d’una part damunt l’altra, sinó com un compromís entre dues parts lliures, basat en el respecte mutu i la fidelitat recíproca en el compliment dels termes del pacte Adquirí una força extraordinària a Catalunya i esdevingué gradualment la base de les relacions de la monarquia catalanoaragonesa amb els seus súbdits afavorit per l’evolució social catalana i formà el mecanisme constitucional català, amb l’organització d’uns representants dels estaments en un cos, la cort general, única institució europea —juntament amb el parlament anglès— que…
jueria
Història
Barri on habitaven els jueus en les ciutats cristianes.
A les terres catalanes era anomenat call
centener
Història
Militar
Cap de les companyies de cent homes o centenars de de les milícies catalanes anteriors als decrets de Nova Planta (1707-16).
Tenia sota les seves ordres dos cinquanteners
carrera d’Índies
Història
Carrera que no fos cap de les de mars d’Europa.
Amb el nom de carrera d’Índies i de les mars d’Europa hom classificava els vaixells segons les rutes que seguien La classificació s’estengué també a les patents pilots, segons que els habilités només per a les mars d’Europa amb estudis i viatges de pràctica més limitats o els possibilités per a viatjar per tot el món
majordom
Història
En les confraries, oficial nomenat per satisfer les despeses, tenir cura de les funcions, etc.
redreç
Història
Acció destinada a sanejar les finances d’una corporació.
Donà nom especialment a la política empresa per Ferran II de Catalunya-Aragó al darrer terç del s XV, de reforma de les corporacions públiques catalanes
filibuster
Història
Pirata de la mar de les Antilles durant el segle XVII.
Els filibusters eren aventurers francesos, anglesos i holandesos establerts a les Petites Antilles que es dedicaven a saquejar les costes i a assaltar les naus de la corona castellana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina