Resultats de la cerca

Resident a Onda i membre d’una noble família local, aprofità el desprestigi del governador almohade Abr Zayd, que es retirà a Sogorb davant l’amenaça de revolta, per a installar-se a l’alcàsser de València i declarar-se independent Durant la campanya de Jaume I a Mallorca féu diverses ràtzies Peníscola, Ulldecona, etc, que no feren sinó precipitar la conquesta de València Vençut en la batalla del Puig, es replegà a la capital, i després de 5 mesos de setge, capitulà Abandonà l’alcàsser el 8 d’octubre havent aconseguit una treva de set anys, intentà debades de consolidar-se a diverses places…

Diputat pel partit socialista des del 1968, el 1976 esdevingué secretari general d’aquest partit Fou cap de govern en 1983-86 i posteriorment retornà al seu escó de diputat En descobrir-se, el 1992, la seva implicació en diversos escàndols de corrupció relacionats amb el finançament dels partits polítics, hom inicià un procés contra ell El 1993 dimití la secretaria general del PSI i fugí a Tunísia l’any següent, que fou condemnat a presó in absentia pels tribunals italians El 1998 li foren retirats part dels càrrecs És autor de Socialismo e realtà 1973 i Costruire il futuro 1977

Participà victoriosament en la conquesta d’Ifrīqiya i en fou nomenat governador Construí la ciutadella de Kairouan 670 per afrontar els bizantins En temps de Yazīd I 680-683 intentà l’expansió cap al Magrib occidental i sembla que arribà fins a Volubilis i a l’Atlàntic, bé que sense resultats tangibles Es relacionà amb el visigot Julià, governador de Ceuta A la seva mort, a mans dels berbers, aquests entraren a al-Qayrawān

Fou sostingut pel senat i reconegut per les províncies occidentals de l’imperi romà

Cap de la mainada cristiana al servei dels almohades Fou enviat per Abū Ya'qub Yūsuf a les Balears per tal que hi fos reconeguda la seva sobirania a la mort d’Ishāq ibn Ḡaniya 1183 Malgrat que fou empresonat per ‘Alī ibn Iṣhāq, quan aquest sortí de Mallorca, aconseguí d’alçar-se amb els presoners cristians a l’alcassaba i de tornar el poder a Muḥammad, germà d’'Alī, en canvi d’acceptar Abū Ya'qub De nou a Ifrīqīya, caigué en poder dels Banū Gāniya i fou executat

Efectuà diverses ràtzies a Tunísia el 647 derrotà i executà l’exarca de Cartago i es retirà després d’obtenir dels bizantins una forta compensació monetària

En caure les Balears sota els almohades collaborà amb el seu germà ‘Alī en l’intent de restauració dels seus al N d’Àfrica A la mort d’aquest 1188 arrabassà als almohades tota la Barbaria oriental 1195-1203, però hagué d’anar replegant-se al S de Tripolitània, 1222 Sigilmassa, 1226, i acabà dedicat al pillatge Les seves filles foren acollides pel soldà hàfsida de Tunísia

Obtingué l’usdefruit de les costes de Tunísia i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Les forces mallorquines defensaren Bugia del seu atac 1515 L’any següent conquerí Alger i Tilimsen Per corrupció del seu nom hom l’anomenà Barba-rossa , bé que aquesta denominació fou aplicada principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La…

Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el desembarcament aliat al nord d’Àfrica 1942, la campanya de Tunísia i els desembarcaments de Sicília i Itàlia 1943, el desembarcament de Normandia 1944 i les operacions que portaren a la fi de la guerra Fou cap d’estat major de l’exèrcit 1945 i comandant suprem de les forces de l’OTAN 1950-52 Candidat pel partit republicà, el 1952 assolí la presidència dels EUA, i fou reelegit el 1956, però sense majoria al Congrés Encarregà la seva política exterior a John Foster Dulles , i el 1957 exposà la doctrina Eisenhower , que preveia la…