Resultats de la cerca

A partir del s XIII s’anaren formant despotats dins l’imperi bizantí, alguns dels quals foren creats directament per l’emperador, com el de Mistra, i uns altres foren originats per l’anarquia general, com els despotats de Romania o de Trebisonda

Àustria-Hongria s’esforçava a restablir la seva influència damunt de Sèrbia i sotmetre Macedònia i les altres terres eslaves mantingudes encara sota el domini de Turquia i assolades per contínues insurreccions Això féu que no impedís una sèrie d’aliances que s’establiren durant el 1912 entre els estats dels Balcans, les quals, en conjunt, són conegudes amb el nom de Lliga Balcànica La Lliga s’encaminava a preparar diplomàticament i militarment la lluita contra l’imperi Otomà, però tenia el desig, a la llarga, d’aconseguir l’alliberament i la independència total d’aquells països Així, a l’…

Hom comença a tenir-ne documentació quan, després d’atacar els cimmeris cimmeri a les estepes pòntiques, feren incursions al Pròxim Orient i arribaren fins a Egipte, on el 611 el faraó Psammètic I els hagué de pagar tribut per tal que es retiressin Atacats pels medes, que acabaven d’ocupar Nínive el 612, travessaren el Caucas i s’establiren al sud de Rússia i bona part entraren a la vida sedentària Establiren relacions amb les colònies gregues del nord de la mar Negra regne del Bòsfor, a través de les quals es desenvolupà un comerç grecoescita important, controlat primer pels jonis i després…

Des del s XIV eren la casta militar que envoltava el gran duc de Moscou Ivan el Terrible 1533-84 els sotmeté i reduí llur importància El títol fou abolit per Pere el Gran A Romania els boiars aparegueren com a classe social als ss XIII i XIV i hi perduraren fins l’any 1944 Hom anomena regència dels boiars el període de la història de Rússia 1533-47 en què els boiars, apartats del poder per Basili III, tingueren una gran importància en la direcció de la política Durant la regència de la vídua de Basili III, Elena Glinskij, els boiars la pressionaren amb freqüents aixecaments…

A la corona catalanoaragonesa derivà de la cúria règia o cort, de la qual s’independitzà a la fi del s XIII Per les ordinacions de Pere III, del 1344, fou constituït com a cos consultiu permanent format per diversos dignitaris i oficials de la cort reial sota la presidència del canceller Els membres permanents eren els nobles majordoms d’Aragó, del Principat i de València i de Mallorca, els camarlencs reials, el mestre racional, i també el vicecanceller, el tresorer, els auditors, promotors i secretaris, a més dels membres de la família reial, nobles, eclesiàstics, juristes, etc, que el rei…

Fora d'aquest país destaquen, en primer lloc, les comunitats ucraïneses als diversos estats sorgits de l’antiga URSS, especialment a Rússia prop de 2 milions, Moldàvia 370000, el Kazakhstan 330000, Bielorússia 130000, els països bàltics 130000 i l’Uzbekistan 100000 Hi ha també ucraïnesos en zones de Polònia 230000, Romania 63000 i Eslovàquia 32000 frontereres amb l’actual estat d’Ucraïna De la diàspora, destaquen sobretot les comunitats del Canadà 250000 i dels EUA 150000 Els ucraïnesos pertanyen a l’Església ortodoxa ucraïnesa dependent del patriarcat de Moscou o són catòlics de…

La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué, tret de Dàcia…

La integració, característiques i extensió d’aquest poble han sofert en el curs de la història vicissituds molt variades Les estirps germàniques occidentals fixades a la regió, un cop passat el període de les invasions o migracions francs, saxons, alamans, baiuvarins, turingis i frisons, no començaren a adquirir els sentiments de diferenciació davant els altres pobles i de pertinença a una comunitat Zusammengehöirigkeit , base d’una consciència nacional, fins que la partició de l’imperi carolingi no portà al pla polític la contraposició d’aquest conglomerat ètnic amb les poblacions de parla…

A Catalunya, l’empremta cultural visigòtica després de la invasió àrab perdurà encara fins ben avançada la recuperació del país Si bé cal distingir entre els diversos sediments religiosos, jurídics i culturals, la seva pervivència no ha estat valorada amb justesa La valoració no era prou equànime perquè, oblidant que els visigots foren un dels pobles més llatinitzats de la Romània, hom volia donar, per un costat, al visigotisme una arrel d’idees polítiques espanyolistes, inexistents en aquells segles, i, per altra banda, des de Catalunya se n'evitava la valoració per por d’afavorir un…

Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de Barcelona-Girona 834-…