Resultats de la cerca

Aquesta àmplia confederació es formà durant els s XIV i XV La integraven fonamentalment els gremis relacionats amb la guarnició de cavalleries, als quals s’havien unit d’altres de ben diversos Al s XV la confraria es componia de tres grups principals cotamallers, cuirassers i fivellers, relacionats, respectivament, amb la vestimenta dels cavallers, dels freners, sellers i guarnicioners, i dels pintors, dauradors, batifullers, oripellers i guadamassilers, aquests darrers separats el 1600, i els primers també a la fi del s XVI i al principi del XVII Al s XVIII integraven la confraria quatre…

Les confraries d’argenters solien estar sota el patrocini de sant Eloi a la darreria de l’edat mitjana n'hi havia a Barcelona, Ciutat de Mallorca, València, Perpinyà i Girona La confraria dels argenters de Barcelona apareix ja estructurada a s XIV El 1732 canvià el seu nom de gremi comú i confraria pel de congregació, collegi i art En desaparèixer l’organització gremial perdurà el collegi, extingit entre el 1870 i el 1873 La imatge del patró sant Eloi era venerada a la capella dels Argenters de l’església del convent de la Mercè El 1671 la casa gremial es trobava al…

La més coneguda històricament fou la Junta General de Braços celebrada entre el 30 de juny i el 10 de juliol de 1713 per deliberar sobre la conveniència de mantenir la resistència contra les tropes de Felip V El ban que en resultà comunicava la decisió de la junta de prosseguir la guerra contra els regnes d’Espanya i França i declarava la guerra a ultrança per mantenir “les lleis, constitucions, privilegis, honors, costums i prerrogatives” que havien estat derogats Anteriorment, durant l’any que fou vigent la República Catalana gener-desembre de 1641, en absència de la monarquia les juntes de…

Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a València i la de…

A Barcelona, per a ésser considerat ciutadà calia residir a la ciutat, tenir-hi casa i viure dels recursos propis Per privilegi reial del 1232, confirmat i ampliat successivament al llarg dels s XIII i XIV, el ciutadà de Barcelona era exempt de diversos imposts reials lleuda, peatge, portatge, etc arreu dels regnes de la corona, i especialment a Tortosa, Alacant, Oriola, Elx i Guardamar, i era obligat, per contra, a certs serveis personals militar, d’obra de murs i valls i contribucions pecuniàries A partir d’un privilegi reial del 1323 podia ésser considerat ciutadà…

Les antigues confraries d’artistes foren elevades a collegis el 1445 per Alfons IV de Catalunya-Aragó L’estament dels artistes fou constituït el 1455 separadament dels mercaders i dels menestrals a Barcelona i a Palma, ciutats on en formaven part els cirurgians, els barbers, els apotecaris, els especiers, els notaris públics i reials, els candelers de cera, els causídics, etc La pertinença a l’estament varià amb el temps algunes professions menestrals passaren a l’estament dels artistes, com, a Barcelona, la dels pintors al final del s XV i els corredors d’orella el…

Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…

Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells…