Resultats de la cerca

Als afores de Barcelona n'hi hagué un gran nombre al s XVIII, sobretot a les proximitats del portal Nou, a Sant Martí de Provençals i també, més tard, entre els carrers de Sant Pau i del Pedró, zones on hi havia les principals fàbriques d’indianes

Els celestins seguiren la regla d’Urbà IV i foren vinculats als benedictins Es difongueren principalment per Itàlia i França El 1408 foren cridats per Martí I de Catalunya-Aragó per tenir cura de la capella del Palau Reial Major de Barcelona, on estigueren pocs anys La congregació fou dissolta al començament del s XIX

Els ciutadans honrats de Barcelona acostumaren a comprar torres des de la fi del s XV en cas de pesta s’hi solien refugiar Algunes s’han conservat, com la torre del Fang a Sant Martí de Provençals Aquest tipus d’explotació fou posada també en pràctica per institucions benèfiques o hospitalàries, com l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona

Sota el comandament del coronel Francesc Martí d’Ardenya, a partir del desembre del 1791, davant els esdeveniments revolucionaris de França i després del fracàs de la lleva de quintes a Catalunya Anomenats així pel color de la indumentària, els fusellers vermells reberen instrucció durant el 1792 i prengueren part a la campanya del general Ricardos al Rosselló 1793, comandats pel coronel futur capità general Joan Miquel de Vives Coneguts amb el nom de rouges , foren temuts per l’exèrcit republicà francès

A la corona catalanoaragonesa, si no de dret, de fet, la reina tingué intervenció en els afers públics com a consellera del marit, tal com Jaume I ho explica de les seves mullers Elionor i Violant, o bé com a lloctinent del rei, com s’esdevingué amb Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, i especialment amb Maria de Castella, muller del Magnànim A partir de Constança, muller de Pere II el Gran, gairebé sempre foren solemnement coronades eren ungides per un prelat i després coronades pel marit

Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a València i la de…

El títol de conestable fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó el 1369, a favor del seu fill Martí Aquest, en esdevenir rei 1369, donà la conestablia al seu parent Jaume de Prades, que també fou almirall de la corona per la qual cosa sembla que ambdues dignitats es confonien sovint Mort Jaume de Prades sense fills mascles 1408, sembla que el càrrec estigué molt de temps vacant, fins que, el 1463, Joan II el donà a Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica Mort aquest 1467, la dignitat passà a Joan Ramon Folc de Cardona, comte de Prades i primer duc de Cardona, i romangué…

S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al servei del rei com…

En competència amb el mariscal, el vicari restà com el més important Són coneguts Berenguer Estanyol 1312-17, Alfons Frederic 1317-30 i 1335-38, Nicolau Llança 1331-35, Ramon Bernat de Sarbou 1354-56, Jaume Frederic 1356-59, Gonçal Ximenes d’Arenós 1358-59, Mateu de Montcada 1359-62 lloctinent seu Pere Despo, mort el 1362, i, de fet, Roger de Lloria, 1362-67, Roger de Lloria 1367-70, Mateu de Peralta 1370-74, Lluís Frederic 1375-80, Felip Dalmau de Rocabertí 1381-88 lloctinents Ramon de Vilanova, 1382-86, i Pere de Pau, 1386-88 i Bernat de Cornellà 1386 El rei Martí I de…