Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
stadhouder
Història
Càrrec oficial propi dels Països Baixos.
Fou donat originàriament al lloctinent del sobirà en un país o província Més tard foren les províncies mateixes les qui el nomenaren com a cap suprem dels exèrcits, i es féu hereditari en els Nassau-Orange fins que esdevingueren reis
guerres angloholandeses
Història
Guerres que tingueren lloc entre Anglaterra i Holanda a la segona meitat del s XVII, provocades declaradament per motivacions econòmiques: la rivalitat comercial dels dos països bel·ligerants.
Tingueren un caràcter predominantment naval i colonial La primera guerra 1652-54 fou provocada per la promulgació de la Navigation Act 1651 per part d’Anglaterra i representà una derrota per a Holanda, que hagué de signar un tractat a Westminster Però els holandesos, sota el govern del pensionari Johan de Witt, reconstruïren llur flota i el comerç holandès tornà a la seva antiga esplendor La segona guerra 1665-67 tingué per origen l’ocupació 1664 de certes colònies de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals per la Companyia Anglesa Després d’importants accions navals, com la batalla…
uitlander
Història
Nom donat, al Transvaal i Orange, als immigrats britànics que hi arribaren arran del descobriment de jaciments d’or i diamants, a mitjan segle XIX.
Els conflictes que la seva presència creixent provocà amb els bòers foren una de les causes de la guerra dels bòers 1899-1902
guerra dels bòers
Història
Militar
Lluita armada entre el Regne Unit i les dues repúbliques bòers d’Orange i Transvaal (1899-1902), que acabà amb la incorporació d’ambdues repúbliques com a colònies britàniques.
L’expansionisme britànic a l’Àfrica del Sud, la no-acceptació per part dels bòers dels nous immigrats anglesos uitlanders , cada cop més nombrosos, i la política divergent d’uns o altres envers els nadius originaren el conflicte Iniciada la guerra, els bòers assetjaren Ladysmith, Kimberley i Mafikeng i obtingueren diverses victòries, sota la direcció d’hàbils generals, com Louis Botha i Christian de Wet, i gràcies a la millor adaptació de llurs tropes a les condicions de la guerra, però els britànics, comandats per Frederick Sleigh Roberts, derrotaren definitivament els bòers a Paardeberg…
bandera
© Fototeca.cat-Corel
Història
Tros de tela, ordinàriament rectangular, fixat per un costat a un pal o asta i que serveix com a símbol o insígnia d’una nació, d’un estat, d’una ciutat, d’una dinastia, d’una autoritat, d’un partit, d’una associació, etc, o com a signe per a identificar situacions jurídiques, militars, tècniques, etc.
La bandera és d’origen relativament recent als països occidentals segle XII, però el seu ús és relacionat amb l’estendard, el penó i d’altres insígnies de molta tradició, que han servit per a indicar la presència d’un alt càrrec o per a identificar en la guerra les partides amigues i enemigues Els antics faraons, per exemple, es feien precedir de quatre estendards sagrats, i l’àguila era l’ensenya de les legions romanes Sobre els altres distintius la bandera té l’avantatge d’ésser identificable a una gran distància, perquè flameja vistosament, desplegada pel vent o pel moviment de qui la…