Resultats de la cerca

A Barcelona, des del 1537, en fer-se càrrec els consellers de la confecció del pa, obligaven els flequers a pastar-hi, cosa que feren alternadament a compte de la ciutat i a compte propi El 1635 tingué lloc un redreç de l’administració del pastim Un incendi destruí el pastim i la duana el 1691, i el 1696 passà a un edifici nou al carrer de Tallers Al s XVIII, amb la Nova Planta, el pastim passà a cura de dos encarregats municipals, que havien substituït els antics consellers L’ajuntament borbònic alternava l’administració directa amb l’arrendament Amb la implantació de la lliure…

Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa…

Originàriament vigilaven les fronteres meridionals del regne, però en produir-se les invasions turques s XVI foren desorganitzats i esdevingueren bandolers Al s XIX, reconeguda llur autonomia al districte d’Hajdú, feren costat als independentistes serbis 1804-13 i búlgars i serviren Rússia contra Turquia 1877-78

La dinastia començà amb Liu Pang, que, en el període d’anarquia que seguí a la dinastia qin, prengué el poder amb el nom de Gaozu Els hans enfortiren les institucions xineses i feren conquestes a l’Àsia central, que permeteren nous contactes culturals, com, per exemple, la penetració del budisme

Fou fundada per l’alida Mardāwiǧ ibn Ziyār, que s’independitzà 928 per restaurar l’imperi sassànida Els seus successors es feren aviat vassalls de les potències veïnes Qābūs ibn Washmgir 976-1012 se sotmeté als samànides per tal de protegir-se dels buwàyhides, Mīnūcīhr prestà vassallatge a Maḥmūd de Gaznī ~1020 i els darrers dinastes sofriren els atacs dels seljúcides, fins que Malik Šāh posà fi a la dinastia 1077

Aquest orde fou fundat 1233 pel dominic Bartomeu de Vicenza per propugnar la pau interna d’Itàlia, fou posat sota la regla de sant Agustí —amb els vots de castedat conjugal, obediència i protecció de vídues i orfes— i fou aprovat per Urbà IV 1261 Les riques comendes feren degenerar la vida espiritual dels cavallers, els quals acabaren essent dits fratres gaudentes L’orde persistí, precàriament, fins al segle XVIII

Sovint hom els anomena calchaquís , nom de la tribu principal Culturalment, s’emparentaven amb els quítxues Practicaren l’agricultura sedentària, feren construccions de pedra i treballaren la ceràmica, l’or i l’argent, però conegueren tardanament les tècniques de fosa de metalls Llur llengua, el cacaga o cacan , desaparegué s XVII en imposar-se el quítxua La conquesta del territori diaguita fou iniciada 1540 per Diego de Rojas

Els principals dirigents menxevics foren Martov, Aksel’rod i Plekhanov Defensaven l’aliança dels socialistes amb els elements progressistes de la burgesia per tal d’implantar la democràcia política a Rússia La revolució del 1905 consolidà l’escissió amb la facció bolxevic Després de la revolució del febrer de 1917 els menxevics feren costat al govern provisional i a l’assemblea constituent, però després del triomf bolxevic foren posats fora de la llei

Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya

Originàriament fou una divisió de socii , i des del s III aC, una divisió d’infanteria de 600 homes, o sia la desena part d’una legió La cohort pretoriana cohors praetoria era a l’època romana la guàrdia personal d’un general Amb l’Imperi passaren al servei personal de l’emperador Sota el regnat de Tiberi, el 23 dC, foren concentrades en una caserna prop de Roma, comandades pel prefecte del pretori Foren dissoltes en temps de Constantí el Gran Els caps pretorians sovint feren un paper important en la política romana imperial