Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti, a Milà, o…
sufet
Història
Magistrat fenici, propi de Cartago i dels pobles sota la influència púnica (cartaginès).
A Cartago n'hi havia dos, que constituïen la magistratura suprema i eren alhora l’òrgan executiu de la política interior i exterior Eren elegits per un any entre els membres de les grans famílies Foren mantinguts pels romans en moltes administracions d’Àfrica, de Sardenya i de Malta
vigintivir
Història
A l’antiguitat romana, cadascuna de les vint persones que constituïen un col·legi de vint membres.
El més conegut fou el constituït pel conjunt d’alguns collegis de la magistratura inferior, els càrrecs dels quals havien d’ésser necessàriament revestits pels que aspiraven a la qüestura i, doncs, a la vida política El càrrec de vigintivir constituïa el primer grau del cursus honorum Els collegis que integraven el vigintivirat eren els tresviri capitales i els monetales triumvir, els decemviri litibus judicandis decemvir i els quattuorviri viis urbe purgandis , encarregats del manteniment dels carrers de Roma Abans d’August eren vint-i-sis vigintisexviri
triumvirat
Història
Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs.
El primer triumvirat fou, de fet, una coalició política privada, de caràcter illegal, conclosa el 60 aC entre Pompeu, Cèsar i Cras, els quals es comprometeren a mancomunar esforços i influències per tal de satisfer llurs ambicions i dominar l’anarquia l’acord fou renovat el 56 a Lucca Desaparegut Cras, esclatà entre Cèsar i Pompeu la guerra civil, guanyada per Cèsar El segon triumvirat fou format per Octavi, Antoni i Lèpid el 43 aC aquest cop es tractava d’una missió oficial, d’una nova magistratura collegiada amb poders illimitats tres uiri reipublicae constituendae L’aliança…
consolat
Història
Temps durant el qual exerceixen llur càrrec o llur magistratura els cònsols.
corregidor
Història
Magistrat d’origen castellà, introduït a partir del 1707 als països de la corona catalanoaragonesa pels decrets de Nova Planta, en substitució dels antics veguers, governadors i sobrejunters.
Al Regne de València, malgrat l’acord de la Cambra de Castella de proveir amb personatges civils o cavallers del país, els corregidors de lletres i de capa i espasa, Felip V de Castella hi nomenà militars de la guarnició, llevat de Dénia —de jurisdicció senyorial— i de Montesa —que corresponia a l’orde militar— Igualment s’esdevingué al Principat de Catalunya el 1717, amb la sola excepció —momentània— de Cervera, per a on fou designat un corregidor lletrat Durant tot el s XVIII predominà aquesta militarització del càrrec A València i a Saragossa, la magistratura del corregidor es…
cadira curul
Història
Cadira on seien tots els qui exercien una magistratura i eren acompanyats de lictors.
cònsol
Història
Magistrat suprem de la república romana.
A la caiguda de la monarquia s V aC, el rei fou substituït per dos cònsols, elegits pels comicis centuriats, als quals conferien l' imperium els comicis curiats El seu primitiu nom era praetor , que aviat fou canviat pel de cònsol Eren elegits per un any, no prorrogable, presidien el senat i convocaven els comicis, i donaven llur nom a l’any Si ambdós cònsols eren a Roma alternaven en l’administració del poder un mes cadascun, però normalment un d’ells restava a Roma mentre l’altre comandava l’exèrcit en campanya Magistratura solament assequible als patricis, la plebs lluità molt…
cònsol
Història
A l’edat mitjana, magistrat municipal que exercia, compartint-lo amb els altres membres del col·legi consular, el poder executiu, polític i judicial, financer i militar.
El nombre de cònsols era variable de dos a vint-i-quatre Eren assistits pel consell consular, el qual oscillava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del s XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna Càrrec d’origen aristocràtic…
tribú
Història
A l’època medieval, membre d’una magistratura romana creada després de la revolta de Cola di Rienzo (1344) i legalitzada pel papa (1347).
Els tribuns eren anomenats rectores urbis et districtus