Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
dinasta
Història
Príncep que, entre els antics, regnava sota la dependència d’un sobirà més poderós.
maratha
Història
Individu d’un poble, de parla marathi, que habita a Bombai i a les províncies centrals de l’Índia.
Els marathes constituïren l’estat més poderós del país al s XVIII s’havien independitzat el 1644, en rebellar-se Sīvaji Bhonsle contra l’emperador mogol Aurangzeb des del 1713 foren governats per primers ministres, o peśvā , els quals crearen la lliga maratha Baroda, Gwālior, Indore i Nagpur La derrota maratha davant els afgans a Pānipāt 1761 afavorí els britànics, que, després de tres guerres, annexaren 1818 el territori dels peśvā a la presidència de Bombai
squatter
Història
A Austràlia, pastor d’ovelles que al començament del segle XIX ocupava terres públiques per pasturar-hi el bestiar.
El creixement de la indústria llanera va convertir els squatters en un grup poderós, i el govern acabà cedint-los les terres Però, a mitjan segle, una immigració nova i més nombrosa forçà el govern a replantejar el problema de la propietat de les terres públiques, que foren posades a la venda Els squatters hagueren de comprar les terres que ja controlaven, i, bé que pogueren conservar les millors, els calgué abandonar les que no pogueren o no volgueren comprar Llurs descendents formen actualment una mena d’aristocràcia conservadora
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la…
arameu | aramea
Història
Individu d’un poble semita de l’antic Orient establert al segle XI aC a l’oest d’Assíria.
Una sèrie de documents —un text cuneïforme de la III dinastia d’Ur 2006 aC— esmenten la ciutat d’Aramiki els noms d’Aramu i Ahlamu apareixen a Mari segles XIX i XVIII aC, els quals semblen provar l’existència del poble arameu ja el II millenni aC, bé que la seva localització és difícil Segons la Bíblia, a l’època d’Abraham la regió dels arameus, Aram Naharayim, era al nord de Mesopotàmia, i el seu centre era Haran Als voltants de l’actual Baalbek hi havia unes tribus aramees nòmades, arribades de Mesopotàmia al segle XI aC Hi fundaren diversos petits estats Šamal, Arpad, Alep, Hama i Damasc,…
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…
yuan
Història
Membre de la dinastia sinomongòlica que regnà a la Xina del 1276 al 1368.
El primer emperador fou el mongol Khublai Kan, que rebé el nom dinàstic Yuan 1271 i traslladà 1276 la capital de Karakorum a Cambaluc actual Pequín La ruta de l’Àsia central, tancada durant molt de temps, fou oberta al comerç xinès, i l’espai xinès s’eixamplà i establí la sobirania sobre el Tibet i el Yunnan Emprengué grans expedicions militars contra Birmània, Java i el Japó, bé que en general foren desastroses Fou instaurat el paper moneda com a moneda única i fou construït el Canal Imperial, que facilità la unitat econòmica de la Xina, i les rutes i les estacions de posta Malgrat tot, els…
senyoria
Història
Terme genèric comprensiu de diverses situacions de domini per part d’un poderós, generalment noble o gran propietari (senyor), sobre un àmbit territorial o un grup de població que hi resideix (serfs, vassalls).
La noció de senyoria, filla de l’estructuració economicosocial i política originada al Baix Imperi i desclosa obertament als segles medievals, presenta una natura múltiple, bé que no sempre perfectament delimitada La senyoria personal significava el domini sobre uns homes subjectes al senyor per uns vincles de patrocini o encomanació personal, amb l’obligada càrrega d’uns obsequis o unes prestacions d’índole vària La dominical o alodial es basava en la propietat de les terres conreades per serfs colons, pagesos, etc i comportava nombrosos drets sobre llurs conreadors, generalment adscrits al…
hitita
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, segons els texts de les colònies comercials assíries de Capadòcia, entrà a Anatòlia a l’inici del II mil·lenni aC i s’establí al sud del país dels ḫatti.
En el decurs del temps, els hitites s’imposaren als ḫatti , dels quals prengueren el nom, i amb els quals es fongueren Vers el 1792 aC, Anitta, rei hitita de Kuššar, establí la seva capital a Kaneš segurament Neša i ocupà una part de l’Anatòlia oriental Amb tot, la història hitita no començà veritablement fins al s XVII aC, quan Labarnaš I ~1680, figura d’historicitat discutida i sense cap lligam amb Anitta, esdevingué el primer sobirà del Regne Antic ~1680-1500 aC Labarnaš II Hattušiliš ~1660 aC, el seu successor, traslladà la capital a Hattuša, conquerí Alalah i atacà Arzawa, estat que,…
cavalleria
Història
Literatura
Institució medieval que constituïa una de les divisions, un orde (ordo militiae), de la societat feudal europea; era una organització paramilitar i independent que comprenia el conjunt de cavallers que hi havien ingressat mitjançant una cerimònia, la d’armar cavaller.
A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’…