Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cossetà | cossetana
Història
Individu d’un poble ibèric preromà centrat al Camp de Tarragona fins al coll de Balaguer; la Conca de Barberà i el Penedès formaven probablement part del seu territori.
El nom sembla provenir de l' oppidum o ciutat de Cissa o Cissis , presa pels romans el 218 aC, no localitzada la seva possició lluny de la mar priva que pugui ésser identificada amb Tarragona Els cossetans no degueren ésser gaire importants el botí pres pels romans fou qualificat com “d’utensilis bàrbars i d’esclaus miserables” Hi ha monedes cossetanes de bronze amb llegenda ibèrica
blanc | blanca
Història
Política
Dit de la persona considerada políticament conservadora o reaccionària.
Hom qualificà així els insurrectes monàrquics de La Vendée 1793, que duien el distintiu blanc dels Borbó, en contraposició als revolucionaris, dits blaus Durant el s XIX, en les lluites polítiques de l’Estat espanyol , hom anomena blancs els absolutistes, en contraposició als liberals, dits negres Per oposició a roig , hom ha qualificat contemporàniament de blancs els partidaris d’una acció anticomunista o, en general, contrarevolucionària, especialment l’exercit i els partidaris tsaristes durant la guerra civil russa de 1917-20
decadència
Història
Sociologia
Procés de debilitament d’un sistema social com a conseqüència del desenvolupament progressiu i consolidació en el seu si de nous elements antitètics que preparen el canvi social i configuren un nou sistema social.
Des d’una visió estàtica de la història, hom ha qualificat la decadència com a període històric de crisi general en el qual concorren una sèrie de fenòmens desequilibri econòmic, malestar social, despoblament, estagnació demogràfica, pèrdua d’autoritat del poder central, etc, en contraposició a d’altres èpoques de més esplendor a les quals hom vol tornar A partir d’una perspectiva històrica evolucionista, hom ha defensat que totes les societats passen per uns períodes d’expansió, decadència i mort que donen pas a formes societàries superiors, en una visió gradual i cíclica del…
invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a les…
moviment obrer
Història
Sociologia
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…
catalanisme
© Fototeca.cat
Història
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya i, en alguns casos, també dels Països Catalans.
El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…