Resultats de la cerca

El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart

Format a Llotja Barcelona, milità des de jove a la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya Voluntari a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola, el 1936 fou ferit a Belchite Posteriorment s’exilià i, després d’uns mesos d’internament al camp de refugiats a Argelers, gràcies a un ajut del govern britànic pogué estudiar a la universitat de Montpeller 1939-1940, on coincidí amb altres intellectuals exiliats i fundà el Front Nacional de Catalunya El 1941 retornà a Barcelona, on passà clandestinament informació als aliats, però fou descobert el 1943 i empresonat Després del seu…

Constituïren un element molt popular de la tradició religiosa local El costum d’exhibir-les data del 1596, però amb el temps ha tingut diverses alteracions Hi hagué un moment que aquest simulacre arribà a constar de vint-i-cinc personatges, les cares de quinze dels quals eren obra 1788 de l’escultor Vicent Esteve

Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic classicisme, cal…

La portà a Cervera el prevere Jaume Albesa, que l’obtingué d’un soldat, que morí a Martorell i que l’havia furtada en el saqueig de Roma 1527 Fou objecte de culte i hom li erigí una capella a l’església de Santa Maria de Cervera, per a la qual feren un tabernacle i un altar l’escultor Jaume Padró i el seu fill Ramon Padró 1787-1810 En les secades era portada i banyada al torrent d’Ondara des del 1567 El 1619 fou objecte d’un furt i d’una restitució que costà la vida a l’argenter Joan Balaguer Hom també la invocava contra els endimoniats, que hi eren portats en processó

El 1639 pagà a l’escultor Domènec Rovira l’erecció del retaule de Sant Pau i Sant Felip Neri a Santa Maria del Mar, de Barcelona destruït el 1936 A la seva mort deixà uns cent mil ducats per ajudar a la construcció de la Casa de la Convalescència, annexa a l’Hospital de la Santa Creu, a Barcelona, que fou dedicat per ell a sant Pau, on hom havia detingut les obres per falta de recursos econòmics El seu escut —una faixa amb ferradures— figura entre la decoració de l’edifici d’altra banda, i en record del seu nom, al centre del pati hi ha la imatge barroca de Sant Pau, obra de…

Deixeble d’Ammanti, treballà a Perusa retrat de Juli III , 1555, Catedral i a Florència Degollament de Sant Joan Baptista , 1571, Baptisteri, dins un manierisme estilitzat proper a Giambologna

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…

Localitzat al vessant de ponent i encarat a la Zona Franca, té l’origen en la pedrera Moragas, on s’enterraven els difunts sense recursos o no identificats Durant la Guerra Civil de 1936-1939 també s’hi enterraren víctimes de la repressió i dels bombardeigs del bàndol franquista En instaurar-se el franquisme, el Fossar de la Pedrera esdevingué el dipòsit de les restes sense identificar dels executats pel règim entre el 1939 i el 1953, sobretot de militants republicans, d’esquerra i catalanistes Posteriorment es convertí en un espai semiabandonat i recuperà la condició de fossa comuna per a…

Els inicis professionals De ben jove deixà la casa familiar per a formar-se com a militar, en la branca de l’enginyeria de guerra L’any 1695 retornà a València, després d'haver participat en els combats contra els turcs al front hongarès i també d'haver prestat servei al Milanesat En aquesta època ja era coronel d’enginyers dels regiments imperials que dirigia l’influent príncep Jordi de Hessen-Darmstadt La relació amb aquest personatge fou el que facilità que Basset s’encarregués, el març del 1698, per desig de Carles II , de planejar les defenses de la ciutat d’Orà Fruit d’aquest encàrrec…