Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Ion Brǎtianu
Història
Polític romanès, participà en el moviment nacionalista del 1848.
Cap del partit liberal, intervingué en el reconeixement de la independència de Romania 1878 El 1881 participà en l’enderrocament del govern i formà part d’un govern autoritari El 1888 es retirà pressionat per l’oposició
Caterina de Courtenay
Història
Emperadriu titular de Constantinoble (1283-1307) Filla i hereva de Felip I.
Per contracte matrimonial cedí, l’any 1301, les senyories de Courtenay i els drets sobre l’imperi de Constantinoble al seu marit Carles, comte de Valois Llur filla Caterina II 1301-46 es casà amb Felip, príncep de Tàrent i dèspota de Romania
Gheorghe Gheorghiu-Dej
Història
Política
Polític romanès.
Militant comunista des del 1930, el 1944 s’uní a la resistència contra els alemanys Secretari general del partit 1945-65, fou cap de govern 1952-55 i president del consell d’estat 1961-65 Des del 1958 s’esforçà a assolir una major autonomia per a Romania
Itsvan Bocskay
Història
Magnat hongarès i príncep de Transsilvània (1605-06).
Calvinista, dirigí la resistència de Transsilvània contra la política catòlica dels Habsburg El 1605 fou elegit príncep de Transsilvània i rei d’Hongria Amb l’ajut del soldà turc, forçà els Habsburg a reconèixer els privilegis constitucionals i religiosos dels hongaresos
Edward Rydz-Śmigły
Història
Militar
Militar polonès.
Lluità en la Primera Guerra Mundial i contra la invasió soviètica 1919-20 Inspector general de l’exèrcit 1935 i mariscal 1936, el 1939 fou nomenat cap de les forces poloneses, que foren derrotades per les alemanyes i soviètiques que envaïren el país setembre del 1939 Refugiat a Romania, tornà secretament a Polònia 1940 Sembla que morí en combat
Iuliu Maniu
Història
Política
Polític romanès.
Diputat al parlament hongarès 1906, s’oposà a la magiarització de Transsilvània, i el 1918 proclamà la unió d’aquesta regió a Romania Fundà 1926 el partit nacional-agrari, i fou president del consell 1928-30 i 1932-33 Aliat amb el feixista Codreanu 1937, afavorí l’adveniment del mariscal Antonescu, pels quals càrrecs el 1947 un tribunal popular el condemnà a cadena perpètua
F’odor Ivanovič Tolbukhin
Història
Militar
Mariscal soviètic.
Antic oficial tsarista, collaborà en l’organització de l’Exèrcit Roig Durant la Segona Guerra Mundial prengué part en la batalla de Stalingrad actual Volgograd el 1942 i l’any següent alliberà Stalino actual Donec'k Al capdavant de l’exèrcit del sud, alliberà Romania, Bulgària i Iugoslàvia i avançà en territori austríac fins a trobar-se amb l’exèrcit nord-americà Fou nomenat cap de les tropes soviètiques d’ocupació a Àustria
Borís III de Bulgària
Història
Política
Rei dels búlgars.
Succeí el seu pare Ferran I en abdicar aquest, el 1918 Pel maig del 1934 acceptà l’establiment d’un govern dictatorial Aconseguí el retorn de la regió de la Dobrutja meridional per part de Romania El 1941 s’adherí al pacte tripartit i permeté l’entrada de les forces alemanyes al seu país Evità, però, de declarar la guerra a l’URSS Aconseguí de salvar la major part de la comunitat jueva de Bulgària dels intents nazis de deportació i extermini Hom creu que fou assassinat pels ocupants
Abdülaziz
Història
Soldà otomà, germà d’Abdülmecit I, a qui succeí el 1861.
La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries…
P’otr Nikolajevič Wrangel
Història
Militar
Militar lituà.
Oficial de la guàrdia imperial russa i comandant d’una divisió de cosacs durant la Primera Guerra Mundial, s’uní a les forces antibolxevics d' Anton Ivanovič Denikin , del qual fou braç dret i successor 1920 Amb l’ajut de França reorganitzà l’exèrcit “blanc” a Crimea, aconseguí nombroses victòries a la Rússia meridional maig-juny del 1920 i formà un govern, que fou reconegut per França Acabada la guerra russopolonesa setembre del 1920, fou vençut pels bolxevics a l’istme de Perekop i a Sebastopol les seves forces 126 vaixells i 130 000 refugiats foren dispersades per Turquia, Grècia,…